Com la formidable novel·la homònima de Jonathan Lethem, la segona pel·lícula d’Edward Norton com a director acompanya un detectiu afligit de síndrome de Tourette que se submergeix en una complexa trama de corrupció civil. La seva intenció és utilitzar-lo com a vehicle a bord del qual exposar formes de racisme, discriminació i gentrificació genuïnament americanes, però es veu llastada per una sèrie de subtrames supèrflues, un afany a explorar idees únicament a través dels diàlegs i una incapacitat general per generar acció i tensió.
Així mateix, ‘Huérfanos de Brooklyn’ es desvia del seu model de dues formes òbviament desafortunades. En primer lloc, si la novel·la trasplantava les dinàmiques del ‘noir’ clàssic a la Nova York contemporània, la pel·lícula se situa en el 1957 per convertir en rutinàriament literal el que originalment era postmodern, i en el procés recrea de manera tan calculada els detalls de l’època que el seu món acaba sent impol·lut i inert com l’aparador d’una ‘boutique’. En segon lloc, llegir el llibre ens permetia accedir a la ment del protagonista i explorar com les particularitats de la seva malaltia afectaven per a bé i per a mal les seves habilitats detectivesques. La pel·lícula, en canvi, s’acontenta amb
deixar que, en la pell de l’heroi, Norton sobreactuï com si li anés la vida.
Huérfanos de Brooklyn ★★
Direcció: Edward Norton
Repartiment: Edward Norton, Gugu Mbatha-Raw, Alec Baldwin, Willem Dafoe
Títol original: ‘Motherless Brooklyn’
País: EUA
Durada: 144 minuts
Any: 2019
Gènere: ‘Thriller’
Estrena: 1 de maig del 2020