En la primera seqüència del film es produeix un atemptat terrorista a Copenhaguen. Tot sembla indicar que ha sigut una cèl·lula islamista. Un temps després, l’auge de l’extrema dreta a Dinamarca és una realitat. La primera part d’‘Hijos de la ultraderecha’ mostra en paral·lel la conscienciació d’un jove àrab, la consolidació del denominat Moviment Nacional, el líder del qual arenga la gent contra els immigrants, i la del grup ‘Hijos de Dinamarca’, un col·lectiu neonazi que fa encara més violentes les premisses del líder del Moviment Nacional.

 Però ‘Hijos de la ultraderecha’ s’acull a diversos punts de vista: un gir radical de guió comporta a mitja pel·lícula una perspectiva dramàtica i narrativa diferent. La pel·lícula ofereix així una panoràmica el més àmplia i precisa possible. Barreja elements de drama social i de ‘thriller’ polític, mostrant i jutjant alhora el que és just. El jove director danès Ulaa Salim parla d’una realitat que coneix i tensa el relat de manera creïble –és un film bastant auster en línies generals– per esquivar els perills del pamflet maniqueu. El seu film és una crua reflexió sobre els extremismes i el panorama desolador que ofereixen els populismes.