Yuri Herrera (Actopan, Mèxic, 1970) és un escriptor exacte en l’exploració de mons alternatius i vides de personatges insòlits que en nombroses ocasions estan ocupats i preocupats per la sorpresa que l’assola. 

Aquests deu planetes per als quals Herrera ha dissenyat un llibre unitari en forma de relats amb un mateix aire de família ve a dir clarament que aquesta sorpresa no depèn d’un disseny exterior, intergalàctic, terrorífic o ple d’éssers inimaginables, adscrits tots còmodament al que volem anomenar ciència-ficció o literatura distòpica. Els ‘Diez planetas’ existeixen. Però aquí no està el quid de la qüestió. No. L’estranyesa en Herrera nia a l’interior del llenguatge, en com mirar d’una manera complexa la senzillesa de la quotidianitat, que es converteix en xifra d’alguna cosa més, i en com abordem la lectura d’uns relats que més que mai dibuixen una lògica temporal molt similar. S’abandona el món conegut amb la pretensió d’escrutar i trobar horitzons insòlits i rars el futur dels quals es converteix en present, una proximitat que cadascun d’aquests relats inscriu en una recerca lingüística. Per això es poden buscar «tresors inimaginables... a través del nas», convertit de sobte en una gramàtica, en una manera de llegir tot l’univers. 

En tots els relats el setge decisiu no és extraterritorial, tot i que aparegui la pretensió de conquerir un territori verge, llunyà o insòlit, sinó establert en la mateixa solitud, xifra d’absències amb què han de torejar uns personatges ubicats a la frontera que nua el finit amb l’infinit.