El cine realitzat per dones ha sigut sovint infravalorat però comença a ser reconegut i a trobar el seu lloc com demostren, per exemple, les nominacions als premis Gaudí. Al marge de les pioneres cada vegada hi ha més noves cineastes que demostren el seu talent i qualitat amb treballs frescos, sorprenents i emocionants. Una bona ocasió per descobrir-les és el Festival Online Dones de cine que es desenvolupa aquests dies i al qual podem accedir per tan sols 5,95 euros. Per aquest mòdic preu disposarem de nou dies per poder veure les 15 pel·lícules de la competició. El certamen finalitza el 31 de març i es pot adquirir l’abonament fins aquesta data i disfrutar-lo fins al 9 d’abril, per exemple.

L’adolescència i les heroïnes quotidianes

La llista és molt desitjable i inclou diverses estrenes recents molt interessants com La vida sense la Sara Amat, de Laura Jou, una pel·lícula modesta, humil però amb molt cor que utilitza un tema habitual a la pantalla com el despertar sexual d’un adolescent, però dotada d’uns ingredients molt especials i una gran sensibilitat. L’acció transcorre en els anys 80 en un petit poble on una noia, la Sara Amat, desapareix misteriosament i tots els habitants intenten trobar-la. No vol saber res dels seus pares i s’ha amagat a casa d’un veí de la seva edat, el Pep, un jove de ciutat que passa l’estiu amb la seva àvia i està secretament enamorat de la Sara. Durant aquells dies compartiran confidències, llegiran llibres, la seva relació serà cada vegada més estreta i el Pep anirà deixant enrere l’adolescència per començar a madurar.

També és molt recomanable El despertar de las hormigas, El despertar de las hormigas,un film costa-riqueny que intenta visibilitzar els problemes de la dona a partir de l’experiència de la seva protagonista, Isabel (Daniella Valenciano). Es tracta del debut en el llargmetratge de la directora Antonella Sudasassi, que vol destapar els micromasclismes i submissió a què es veuen obligades. Isabel és una jove casada i amb dues filles que treballa com a costurera fent vestits per a les seves veïnes. El seu marit té una situació laboral inestable i tenen moltes dificultats econòmiques. Ell insisteix que vol tenir un fill, sobretot amb l’esperança que sigui un home, però ella no vol més càrregues sobre la seva esquena.  El seu marit no és mala persona, però ni tan sols sap on són els plats de casa seva i no és conscient de la vida estressant que suporta la seva parella.

La hija de un ladrón La hija de un ladrónha sigut la gran sorpresa de l’any, el debut en el llargmetratge de la realitzadora catalana Belen Funés protagonitzat per Greta Fernández, el seu pare Eduard Fernández i Àlex Monner (‘La propera pell’). La protagonista és una noia que intenta tirar endavant treballant com a netejadora a l’extraradi de Barcelona i cuidant sola el seu nadó. Manté una tensa relació amb el seu pare, un expresidiari amb qui té molt mal rotllo, i vol obtenir la custòdia del seu germà petit perquè visqui amb ella. El film constitueix un petit homenatge a les dones humils treballadores representades per la protagonista. És molt realista i no fa concessions. 

Dos reportatges impactants

La veterana realitzadora basca Helena Taberna, autora de títols com Yoyes o Acantilado, firma Varados, un documental sobre la crisi migratòria rodat a Grècia i en el qual pretén fixar la seva mirada en la vida diària d’aquells que han arribat des d’altres llocs i romanen al país sense un destí clar. Un edifici ocupat o els camps de refugiats d’Atenes o de l’illa de Lesbos són algunes de les seves localitzacions però l’objectiu principal del film són les persones. Veiem la vida diària d’iranians, afganesos o camerunesos amb personatges tan insòlits com un home madur que va en cadira de rodes (¿com ha aconseguit arribar-hi?), dolorosos com el d’una parella que ha deixat enrere els seus fills, un entrenador de boxa, un jove cuiner, unes nenes que ja saben parlar quatre idiomes o una espanyola (Lidia) que té una relació amb un refugiat. 

També podem descobrir el documental Mudar la piel, d’Ana Schulz i Cristóbal Fernández, sobre el pare de la directora, Juan Gutiérrez, que va ser tot un personatge, un home de Santander que va emigrar en plena dictadura a Alemanya on es va convertir en doctor en Filosofia. Va estudiar el comunisme, Marx, Mao i altres pensadors i va acabar fent classes sobre El capital en les quals va conèixer qui seria la seva dona. Ja en plena transició democràtica es va instal·lar a Sant Sebastià el 1983 i va crear el Centre d’Estudis per la Pau. Era una època violenta en què el País Basc semblava un polvorí (les imatges d’arxiu donen testimoni de la tensió que es palpava als carrers) i ell va lluitar per aconseguir que ETA abandonés la lluita armada i va intervenir amb el govern. També parla de la seva relació amb un tal Roberto, que va ser el seu amic i confident durant molts anys però, en realitat, era un espia dels serveis secrets que anava passant tota la informació possible sobre les activitats del seu company.

Deu propostes més

Aquestes són les propostes més conegudes però la llista es completa amb altres títols com  ‘<3’, de María Cantón Cabot; Ainhoa yo no soy esa, de Carolina Astudillo; Hayati (Mi vida), de Liliana Torres i Sofi Escudé; La portuguesa, de Rita Azevedo; Les perseides, d’Ànnia Gabarró i Alberto Dexeus; la xilena Nona, si me mojan yo los quemo, de Camila José Donoso; Ojos negros, de Marta Lallana i Ivet Castelo; Paradise hills, d’Alice Waddington, la mexicana Una corriente salvaje, de Nuria Ibáñez i el documental Ainhoa yo no soy esa, Hayati (Mi vida),La portuguesa,Les perseides,Nona, si me mojan yo los quemo, Ojos negros, Paradise hillsUna corriente salvaje, Rêve de Mousse, 

El catàleg i dos grans documentals

Al marge del festival, aquesta mateixa plataforma disposa d’un catàleg compost per uns 75 títols que es poden adquirir individualment a diferents preus i cada setmana se sol afegir un nou film a la llista, per la qual cosa no tardaran a arribar al centenar d’ofertes. Entre elles hi ha cintes com Ayer no termina nunca, d’Isabel Coixet; Brava, de Roser Aguilar; Con el viento, de Meritxell Colell; Family Tour, de Liliana Torres; La puerta abierta, de Marina Seresesky; el film col·lectiu Les amigues de l’Àgata; Most beautiful island, d’Ana Asensio; la gallega Trinta lumes, de Diana Toucedo o Zama, de l’argentina Lucrecia Martel.

Inclou grans documentals com la combinació de dansa i música Dancing Beethoven, d’Arantxa Aguirre, nominada als Goya, i el premiadíssim El silencio de otros, d’Almudena Carracedo i Robert Bahar, un reportatge imprescindible sobre la memòria històrica que va estar a punt de ser nominat als Oscar. Igualment aquesta web ens permet veure films agrupats temàticament (‘Intrasitadas’, ‘Nosotras también contamos’ i ‘Hasta en las mejores famílias’) o fer un cicle amb l’obra de l’esmentada Helena Taberna. Un lloc per conèixer millor el nou cine femení i descobrir els motius pels quals està guanyant cada vegada més pes als festivals i a les sales.