Potser es deu a la força del discurs feminista, que mou muntanyes. Si l’any passat la popular Cayetana Álvarez de Toledo no es declarava feminista, en sintonia amb el seu partit, que va decidir no acudir a les manifestacions del 8 de març, tan sols 12 mesos després i desmarcant-se de les directrius de la seva formació que aquest any sí que ha volgut presentar-se, es confessa seguidora de Camille Paglia i del feminisme amazònic, que no és, com semblaria, una reivindicació tropical, sinó una bolla creada per Pagliaal gust de les amazones, aquell mític poble de guerreres pel qual «tota dona té la responsabilitat de protegir la seva pròpia dignitat com a persona».

Provocadora i busca-raons, adorada pels mitjans de comunicació per la seva irreverència i divertida mordacitat, Paglia (Endikot, Nova York, 1947) s’ha guanyat la seva reputació a cop de polèmica. Odia el feminisme ‘mainstream’. Desconfia del ‘Me Too’.  Defensa la pornografia. I revalida, com a exemple, el qüestionat apoderament de Jennifer Lopez i Shakira remenant el cul frenèticament a la hipermasculina Super Bowl.

Primer treball 

Així que a Paglia no cal buscar-la en cap manifestació perquè la seva sempre ha sigut una lluita solitària.  S’acaba de reeditar ‘Sexual Personae’ (Deusto), quilòmetre zero del seu treball, que el 1990 li va costar 20 anys publicar, després d’haver sigut rebutjat per sis editorials. És un assaig cultural que desdenya els tradicionals terrenys socials i polítics en els quals es mou el feminisme contemporani.

‘One of the guys’, com un noi més, així la defineix la periodista experta en perspectiva de gènere Marta Roqueta: «Tot i que sigui més fàcil dir que la seva mirada és incorrecta, el seu feminisme és d’una summa correcció política emparentat a un feminisme liberal que no incomoda els homes. És una mena de feminisme que ha calat molt poc a Espanya i a Catalunya, on impera un feminisme mediterrani més vinculat a l’emancipació col·lectiva».

La sociòloga uruguaiana establerta a Catalunya Helen Torres, malgrat no estar d’acord amb els postulats de Paglia –potser el més controvertit sigui que les dones devem als homes la possibilitat d’haver sortit de l’àmbit domèstic–, defensa com a valor l’afany de controvèrsia i el pensament propi i original de l’autora. «Això sí que m’agrada però m’irrita quan parla del deute social amb l’home. Potser en el cas de les dones riques i poderoses pugui ser així, però no per a aquelles que estan recollint maduixes a Huelva».  

Risc necessari 

Risc necessari Un dels aspectes fonamentals de Paglia i possiblement el que més interessa a Torres és la seva negativa a la victimització de la dona, aspecte que va ser recollit per Virginie Despentes en la seva ‘Teoria King Kong’: «¿Sap Cayetana Álvarez de Toledo que la teoria de Paglia ha sigut represa per la punk i radical Despentes en relació amb la violació?», es pregunta. Segons Paglia, la dona ha de ser conscient que té totes les possibilitats de ser violada només pel fet de ser dona, però no per això s’ha de recloure, perquè així està donant una victòria al masclisme.

Tal com escriu Paglia i recull Despentes: «La violació és un risc necessari que les dones han de córrer si volen sortir de casa i circular lliurement. Si et passa, aixeca’t i ves a una altra cosa».  També caldria preguntar-se si Álvarez de Toledo accepta la defensa que fa Paglia de la prostitució.  «Ella assegura que en aquest cas el contracte entre home i dona és el mateix que en el cas del matrimoni», explica Torres.