L’escenari principal del film d’Alejandro Landes  sembla, al principi un campament d’estiu al cim d’una alta muntanya. Ho sembla, però és al contrari. Als joves que allà viuen i entrenen se’ls diu ‘monos’. En realitat, estan al servei d’una guerrilla paramilitar i tenen com a missió custodiar una dona nord-americana segrestada a l’espera de cobrar el rescat. Amb ecos de ‘El señor de las moscas’, quant a la violència que s’apodera d’un col·lectiu infantil en una situació límit, ‘Monos’ mostra una altra Colòmbia igual de violenta i desencaixada. Per als seus protagonistes, el lema punk és perfecte: no hi ha futur.