Sol explicar-se que l’estreta relació entre Pedro Almodóvar i Antonio Banderas es va esquerdar quan l’actor malagueny es va deixar captivar pels cants de sirena de Hollywood el 1992. El geni manxec li havia proposat actuar a ‘Kika’, en el que havia de ser el seu sisè treball en comú, però Banderas va preferir partir rumb a Amèrica per rodar ‘Los reyes del mambo’. Almodóvar va sentir que el seu actor fetitxe, la seva millor creació artística masculina, l’havia traït i, ferit, ja que el manxec és home d’emocions intenses, va necessitar un llarg temps per perdonar-lo.
Van fer falta 10 anys perquè tornessin a reunir-se a ‘La piel que habito’ i ara, amb ‘Dolor y gloria’, han pogut per fi tancar el cercle de tota una vida: Almodóvar ha retut comptes amb el seu passat utilitzant el rostre, el cos i els gestos de Banderas, en una fascinant i eixelebrada fusió entre vida i obra que l’Acadèmia del Cine Español va recompensar, amb tota justícia, amb set premis Goya, entre ells millor pel·lícula, direcció, guió i, per descomptat, interpretació. «Pedro és el director més important de la meva vida, el que millor m’ha entès», va afirmar un emocionat Banderas ja entrada la matinada de diumenge, hores després del final de la gala. «Antonio, jo et continuaré trucant», li va declarar Almodóvar amb dolçor. «I jo continuaré venint. I hi ha testimonis», li va contestar l’actor, somrient.
Abans, els discursos del cineasta i l’actor sobre la tarima del pavelló José María Martín Carpena de Málaga ja havien sigut estremidors, quan a declaracions rendides d’amor i agraïment mutu. Banderas tenia un discurs escrit en una quartilla («redactat durant la nit, entre tempesta i tempesta, mentre queien llamps i trons») per agrair el Goya al millor actor, però se li van oblidar les ulleres de llegir a la bossa de la seva parella i va acabar improvisant. «Pedro, fa 40 anys que ens coneixem. Hem passat per la ‘movida’, hem fet vuit pel·lícules, i mai he conegut un artista amb la lleialtat que tu li tens al teu cine. He après tant de tu. No només d’art, sinó de la vida». Just després, Almodóvar pujava a l’estrada a recollir el Goya al millor director. «El discurs de l’Antonio m’ha commogut. Moltes gràcies, Banderas, per la teva meravellosa feina», va respondre el manxec en el segon dels seus tres discursos de la vetllada, pura nit de glòria.
Finalitzada la gala, amb les pulsacions una mica més tranquil·les, Banderas i Almodóvar van comparèixer davant de la premsa amb les massisses estatuetes dels Goya aferrades entre les mans. «Era la meva cinquena nominació i, en fi, no és que hagués descartat ja aquest premi, però era escèptic», va assegurar l’actor, l’èxit del qual en els premis del cine espanyol (com el de la mateixa pel·lícula) pot ser un reconeixement en les seves opcions als Oscar. «Serà molt complicat. A veure si pago a Batman perquè es carregui el Joker», va dir fent broma Banderas en al·lusió al personatge que interpreta Joaquin Phoenix, gran favorit per emportar-se l’estatueta. «En qualsevol cas, és molt gran poder ser allà. Jo ja només hi vaig a disfrutar».
Penélope i l’Oscar
«Rebent els premis m’he sentit tan emocionat com si acabés de debutar», va assegurar Almodóvar, conscient de la grandesa de la nit. La seva obra més confessional, viatge ficcionat a recòndits espais de la seva vida i obra, rebia els grans trofeus de l’Acadèmia, aquesta entitat amb què sempre ha mantingut una estranya relació de trobades i desacords. «Reconec que és la pel·lícula que parla d’una manera més directa de la meva intimitat, però mai vaig sentir que era com un director que fa el seu propi biopic. Mai vaig tenir la sensació que davant de mi estava la meva pròpia vida i que l’Antonio era el meu personatge. Sempre hi ha una distància entre la realitat i la ficció», va confessar el manxec, a qui, per cert, se li va escapar que Penélope Cruz entregarà l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. ‘Parásitos’ està molt per davant de ‘Dolor y gloria’ a les travesses, però a ningú se li escapa que va ser la mateixa deessa d’Alcobendas qui va cantar l’històric «¡Pedrooo!» quan ‘Todo sobre mi madre’ va guanyar l’Oscar fa ara 20 anys.