Sempre és un plaer descobrir nous músics que encara no són gaire coneguts però que trepitgen fort l’escenari i amb moltes més ganes que alguns veterans. Ho donen tot, cada concert és per a ells una oportunitat de conquerir nous seguidors i ampliar el seu públic. Per això, a Le Pop Cocktail Bar del Hotel Meridien han decidit donar-los una oportunitat amb el cicle New Talents Evenings. No són famosos, ni tenen una llarga carrera a la seva esquena, majoritàriament es tracta de joves grups musicals amb l’entusiasme i les il·lusions intactes. I han sigut escollits després d’una estricta selecció. No ens decebran.

L’entorn en el qual es desenvolupen aquests recitals és ideal, un local decorat amb grafitisobra de l’artista Bàlu, on a més d’escoltar bona música podrem provar originals còctels, com ara el que està de moda aquests dies, el Lemon Gin Drop (ginebra, triple sec, llima i sucre) i el Triple Orange, que inclou ginebra, melmelada i bitter de taronja i tònica. A la tarda, a partir de les 17.30 sona música popular francesa, bossa nova, folk i jazz, però l’autèntica festa comença a les 20 hores amb les actuacions en viu tots els dijous fins al 19 de desembre.

Una parella que adapta temes poc versionats

Aquesta setmana presenta Agnès Fort i Nik Coris, un duo format per veu i guitarra que aborda tot tipus d’estils, com ara indie, blues, pop, electrònic, rock clàssic i soul. S’atreveixen amb totes les èpoques, ja que aborden els sons dels 60, però també actuals, això sí, sempre amb un estil pop-folk.

És un grup de versions, però es diferencien de la resta en què, si bé gairebé totes les cançons que interpreten són conegudes, sol tractar-se de temes que no s’acostumen a versionar. Els dos artistes provenen d’àmbits molt diferents. Ella va treballar en corals fins que va decidir fer un pas al davant fa tres anys. Per la seva banda, ell és un malalt del so, un tècnic que té el seu propi estudi i que mima al màxim que tot se senti com s’ha de sentir, tant la veu com la guitarra. Dos músics que, malgrat discórrer per camins diferents, estaven condemnats a trobar-se.

El repertori d’aquesta nit, com no podia ser de cap altra manera, inclou temes de tot tipus d’artistes i segur que algunes d’aquestes cançons ens resultaran familiars. Sonaran els Beatles (In my life, From me to you), America (Sister golden hair), Spice Girls (Say you’ll be there), Bill Wheathers (There’s no sunshine), Fairground Attraction (Perfect), Norah Jones (Not to late) i també hi haurà picades d’ullet cinèfiles com el Grease is the word, de la pel·lícula homònima o elHooked than a feeling de Blue Swede que va popularitzar Tarantino a Reservoir dogs. Acabarem cantant «uka shaka uka uka uka...» La parella treballa en aquests moments en un nou disc que tenen previst treure a la primavera molt del seu estil. Inclourà les versions que interpreten en directe perquè la gent que vagi a veure’ls pugui emportar-se un record de l’actuació.

De Bruno Mars a Rihanna

Dijous descobrirem Paul Klason, un cantant i productor internacional que ja ha col·laborat amb artistes consolidats com ara Jade Novah i Young Markk i ha actuat a l’Apolo i Razzmatazz, entre altres sales. Acaba de presentar el seu EP de debut en el qual mostra tot tipus de matisos vocals acompanyat per la seva imprescindible guitarra a ritme de pop, soul i funk.

El seu repertori és fresc i dinàmic i sempre intenta fer-nos ballar. Està format per temes propis (I want your body, Perfect for me,Barcelona, en català) i versions d’artistes actuals com ara Bruno Mars, Justin Timberlake, Ed Sheeran (Shape of you) i DNCE, però també deixa veure el seu costat més romàntic versionant el Diamonds de Rihanna. Amb ell, la festa està garantida.

La millor música negra

En tancarà el cicle dijous 19, Marc Daniels, un jove d’origen filipí que ha crescut a Barcelona també conegut com ‘el noi del barret’ o ‘el de la veu ronca’. El seu pare li posava discos de Scorpions, Guns’N’Roses i UFO mentre que la seva mare es decantava per Chicago, Michael Bolton i els Bee Gees. El contrast és evident, però el va ajudar a créixer. Es va enamorar d’una guitarra que corria per casa i allà se li va obrir un nou món.

La black music és la seva debilitat i la seva peculiar veu encaixa com un guant en aquest estil. Música nord-americana dels 80 i els 90 bé sigui pop, funk, blues o soul, sempre amb el seu toc particular i, preferentment, en versions acústiques. La música l’apassiona i assegura que és el que el fa més feliç. S’atreveix tant amb clàssics com amb Hit the road, Jack que va popularitzar Ray Charles, o Wicked games de Chris Isaak. L’any passat va editar el seu primer single, Breathe i està preparant les seves noves cançons, en què demostrarà que pot abordar amb facilitat diferents gèneres. Tres dijous per disfrutar de petits grans músics en un ambient distès i elegant alhora.