PerAlfred García, acomiadar aquest dissabte la seva primera gira amb un concert al Sant Jordi Club és el final d’una etapa. Després de passar per ‘Operación Triunfo’ i ser catapultat a la fama, tot li ha arribat molt ràpid, a aquest noi del Prat que, ara, als 22 anys, té ganes de desconnectar. «Aquest concert tanca una etapa que en realitat en són tres. D’una banda, la d’‘OT’, Eurovisió i tot allò. De l’altra, la del disc ‘1016. El círculo rojo’. I la d’un canvi de vida», diu conscient de totes les experiències acumulades tant en l’àmbit musical com en el personal en tan poc temps. El seu cos s’ha ressentit últimament de tants viatges, concerts i premis.
Li ve de gust anar-se’n de vacances, però abans espremerà el que li queda en aquest últim concert, en què comptarà amb algunes col·laboracions molt especials i una sorprenent posada en escena. Amb ell cantaran Dani Fernández, Isma Romero, Bely Basarte, Rayden i Txarango. També hi participaran dos guitarristes convidats, Kim Fanlo, productor de diversos temes de l’àlbum, i l’argentí Esteban García, productor del tema ‘Amar volar al invierno’, una de les quatre peces noves que ha inclòs en la reedició de ‘1016. El círculo rojo’ perquè els fans tinguin una cosa diferent mentre Alfred es retira dels focus per un temps.
Fins ara les seves cançons han parlat del gran canvi experimentat després de tocar l’èxit, tant en la música com en l’amor. ¿Qui no recorda el seu apassionat afer amb Amaia Romero, companya d’‘OT’ 2017? ¿I la commoció que va causar la seva ruptura? És hora de girar full, d’afrontar nous reptes. «Ara toca la prova de foc: parlar de la teva vida sense que ja sigui tan pública. En la meva vida anterior no guanyava premis ni feia concerts en grans estadis, però era igual o més intensa. Ara arriba el moment de la veritat, el segon disc». Tot i que per a Ed Sheeran el tercer disc va ser el primer, recorda el dotat cantant i compositor, que coneix bé ‘Songwritter’, documental sobre l’artista anglès. «Com ell, jo tinc una mentalitat competitiva. Intento fer cançons incontestables per no haver de dir res més».
Canvi de paleta
No descarta tornar a confiar en Kim Fanlo en el seu pròxim treball, tot i que és aviat per afirmar-ho. El cert és que amb ell s’ha sentit a gust. «En el meu cas, no necessito un productor que construeixi o inventi coses, només algú que m’acompanyi. Fanlo m’ha servit per estructurar certes coses o crear textures sòniques que jo no era capaç de realitzar perquè necessito saber més sobre la tècnica de producció musical». Amb ell s’entén perquè li proporciona les eines necessàries per treballar millor. Es guarda molt d’explicar com serà el seu pròxim treball, però aclareix que les quatre cançons noves que acaba de llançar no són indicatives de res. «Segurament el que faci, l’any que ve o d’aquí a cinc, serà molt diferent». No vol continuar aferrat al rock per tota la vida. «No sé què passarà en un futur». El seu treball amb el raper Rayden a ‘Comunicado oficial’ dona alguna pista: «No tinc límits a l’hora de fer música». Com si fos un artista plàstic, Alfred pensa en colors. Tot i que no sap encara com serà el seu pròxim disc, afirma: «Ja li veig un to i no és vermell».
A ell les cançons se li apareixen com per art de màgia. «M’arriben fetes amb els acords. La prova del cotó fluix és si l’endemà et continuen il·lusionant o no. També pots veure si s’està apareixent un disc o si són idees soltes». Tot i que en té ja algunes a la recambra, el més urgent ara, insisteix, és agafar-se un descans. «Necessito parar, viure i veure tots els tons. Anar a la muntanya, a la platja, anar on no em conegui ningú. Vull retrobar-me amb mi i emocionar-me amb les coses petites».