El compositor Carles Guinovart (Barcelona, 1941) ha mort a la seva ciutat natal, segons ha confirmat el Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Músic, pedagog i promotor musical, la seva producció d’obres a solo, de cambra i música simfònica va tenir un ampli ressò internacional. També va destacar en l’anàlisi i l’ensenyament de la música contemporània.

Format a Barcelona i més tard a París, Guinovart era catedràtic d’Harmonia i Contrapunt, professor de la Càtedra de Composició i Anàlisi Musical al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i va ser l’impulsor i director del Curs Internacional d’Interpretació Musical de Girona des de l’any 1984.

Una de les seves ambicions va ser, precisament, servir l’estudi de la música a través de la pedagogia i treballar per la projecció de la música contemporània, dels segles XX i XXI.

Com a pedagog, i des de la càtedra Composició i Orquestració que ocupava al Conservatori Superior Municipal de Barcelona va contribuir a la formació de diverses generacions de joves músics catalans que finalitzen aquí els seus estudis oficials.

Va ser membre de l’Associació Catalana de Compositors, entitat de la qual ha sigut vicepresident, i membre del consell editorial de la ‘Revista Musical Catalana’. També va escriure diversos articles i comentaris de concerts i va impartir cursos i conferències en centres musicals de gran prestigi.

Va ser l’impulsor i director (des de l’any 1984) del reconegut Curs Internacional de Música, que es porta a terme cada estiu a Girona, on es reuneixen intèrprets i pedagogs per recolzar els estudiants més qualificats. La plataforma li va servir per impulsar la projecció de la música contemporània a través d’un concurs de composició i un altre d’interpretació de música del segle XX (1988), amb un èmfasi especial en la música catalana de creació recent.