La protagonista d’aquest ‘thriller’ de venjança és una dona marcada pels brutals assassinats dels seus pares, que van tenir lloc vint anys enrere. La pel·lículad’Oliver Kienle recorre a elements visuals per intensificar la sensació de paranoia però, això sí, els combina amb un sofisticat ús de la quietud i el silenci, i dota els seus girs argumentals amb una sorprenent fondària psicològica o emocional. Com a resultat, el que podria haver sigut una simple col·lecció d’ensurts funciona millor com a reflexió sobre els efectes del trauma i de les ferides incurables que provoca, i un cant a la resiliència humana davant tot això.