¿Com acaba un concert de Chick Corea? Doncs sempre igual. Quan sembla que ja no hi ha res més, Corea fa unes notes del 'Concierto de Aranjuez' i deixa anar l’enganxosa 'Spain'. La seva bomba llatina particular. Aquest ‘hit’ mig flamenc, mig carioca, mig ves-a-saber-en-què-pensava-Corea quan el va escriure. A les seves mans, tan infal·libles com sempre als seus 78 anys, els ritmes i colors llatins es barregen en un revoltim que al final sona només a ell.
Diumenge, al Teatre Grec, va tornar a tancar el concert amb 'Spain', però aquesta vegada l’elecció tenia més sentit que mai. Presentava My Spanish Heart Band, potser la formació amb més substància de les moltes –moltíssimes: ve cada dos per tres– que ha presentat a la ciutat. Venia a retre comptes del seu amor pel llatí, i per a això es va portar el millor de cada barri. Jorge Pardo, a la flauta i al saxo; Niño Josele, a la guitarra, i el notable ‘bailaor’ Nino de los Reyes per al flanc flamenc, juntament amb una rítmica devastadora i dos vents més que sonaven com la Fania All Stars per complet.
Amb Paco de Lucía present en el repertori i en el record, van començar per Stravinsky, però van anar aviat a Amèrica Llatina i després a l’ibèric via clàssics de Corea i el 'Zyryab' de De Lucía. Els flamencs, especialment un Pardo estel·lar, li van posar la conya, l’“¿i si?”, el misteri que sempre falta en els concerts d’un músic inapel·lable i portentós, sí, però que mai sembla al caire de res. Diumenge, al Grec, els seus companys el van empènyer una mica més enllà i es va agrair una mica de vertigen.