Mentre Pilar Jurado està tornant a Espanya, després de recollir a Tòquio la pitjor notícia que podia esperar, l’expulsió de la SGAE de la CISAC, 13 membres de la seva junta pertanyents a les escoles d’Audiovisuals i Gran Dret han presentat un manifest demanant la seva dimissió i la convocatòria immediata d’eleccions. El bloc opositor el componen els autors que es van presentar a les eleccions de la SGAE dins de la candidatura ADA (Autors Dramàtics i Audiovisuals) i no només exigeixen això. També llancen un envit que podria determinar el futur de l’entitat: proposen iniciar en la pròxima legislatura un procés de “segregació de les escoles de Gran Dret i Audiovisuals en una nova entitat”. En altres paraules: dramaturgs, cineastes, guionistes, realitzadors i coreògrafs volen divorciar-se de la SGAE com més aviat millor.
Entre els signants del document hi ha Fermín Cabal i Antonio Onetti, dos dels quatre vicepresidents de la SGAE, cosa que dona una mesura clara de la ingovernabilitat de l’entitat. No obstant, i a l’espera de la resposta de Pilar Jurado, els seus vots no són suficients per forçar-ne la dimissió. El capital dels autors inscrits a les escoles de Gran Dret i Audiovisuals suposa un 20% del total que genera la SGAE, cosa que sempre els situa en minoria davant els músics. Però en xifres, generen uns 50 milions d’euros anuals i en cas de constituir-se com a entitat autònoma, “seria la tercera o quarta entitat de gestió de dramaturgs i audiovisuals del món”, calcula Antonio Onetti.
Tot i que el terme divorci soni molt dràstic, una escissió de la SGAE hauria de plantejar-se i aplicar-se lentament. És una cosa que ja ha passat en altres països i podria continuar compartint edifici i recursos. “Ens acaben de fer fora de la CISAC quan no hi tenim res a veure”, insisteix Onetti per justificar els seus desitjos d’escissió. El principal motiu de l’expulsió de la SGAE és el desajust en els repartiments causat per la roda, un tema que incumbeix a l’escola de Petit Dret, el dels músics, i on res té a fer Gran Dret ni Audiovisuals. I després del perjudici que significa aquest desemparament internacional, han decidit plantejar aquesta separació d’entitats, no sense abans declarar la guerra a Jurado i recriminar-li “la seva incapacitat per evitar l’expulsió al posar en risc l’aprovació dels nous estatuts en la pròxima assemblea”.
Una assemblea crucial
En el manifest presentat pels autors d’ADA i firmat per més de 40 autors, es demana que la convocatòria d’eleccions es faci abans fins i tot de la crucial assemblea de socis del 24 de juny. I, també, que desaparegui dels estatuts que es votaran aquell dia la proposta d’ampliar el límit de vots dels autors amb més ingressos de 30 a 35. Aquesta proposta, llançada pels directius de l’escola de Petit Dret, és qualificada per dramaturgs i cineastes com un estratagema per augmentar el poder dels músics alineats amb la roda, els que ara estan dominant la SGAE gràcies als ingressos i vots acumulats per la seva presència constant a les matinades televisives.
Fins al moment, no hi ha hagut reacció per part del gabinet de Pilar Jurado davant d’aquesta petició de dimissió. Però si no es produeix algun moviment o acostament de posicions en els pròxims dies, és bastant complicat que es puguin aprovar els nous estatuts. I això no faria més que ratificar l’expulsió de la CISAC per un any i, probablement, precipitar la convocatòria d’eleccions. Aleshores haurà passat un any des que el juny del 2018 aquesta mateixa assemblea de socis tombés la gestió, els comptes i els estatuts de José Miguel Fernández Sastrón. Tot un any perdut en què no s’haurà evitat ni l’expulsió internacional ni, possiblement, la intervenció ministerial.
Multes de sis milions
Mentrestant, continuen caient resolucions desfavorables als interessos de la SGAE. Si dies enrere el Tribunal Suprem donava la raó a l’Associació de Promotors de Música que va denunciar la SGAE per unes tarifes abusives d’un 10% dels ingressos per venda d’entrades (al Regne Unit aquesta tarifa és del 3%), ara la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència sanciona la SGAE per abusar “de la seva posició de domini en la gestió i explotació de drets d’autors i editors”, per “imposar unes condicions estatutàries i contractuals que restringeixen injustificadament la llibertat dels seus socis” i per vendre paquets de drets de reproducció a establiments d’hostaleria i restauració que, al no tenir desglossaments de tarifes, impedien a aquests locals conèixer els costos reals del que pagaven i comparar-ho amb ofertes d’altres entitats de gestió. En el primer litigi, la multa és de 3,1 milions d’euros. En el segon, resolt avui mateix, la xifra ascendeix a uns 2,95 milions més.