Quan Carlos Sánchez Pérez, més conegut com Ceesepe, va tornar a Madrid a mitjans dels 70 no existia un moviment contracultural establert com el que ell mateix havia contribuït a construir a la ciutat de Barcelona, on regnaven artistes com Nazario i un nombrós grup d’'outsiders’ entre els quals hi havia Mariscal, els germans Farriol, Roger Subirach o Max, agrupats en revistes com 'El Rrollo emmascarado’ o la fundacional 'Star'. Davant l’ambient efervescent i iconoclàstic de Barcelona, la capital encara es trobava ensopida per l’ombra del franquisme.
Ceesepe va començar a vendre còmics subversius en un lloc a El Rastro, focus de la cultura alternativa i juvenil, i allà va conèixer el fotògraf Alberto García-Alix. D’aquesta trobada i posterior aliança sorgiria la Cascorro Factory, que es va encarregar d’aglutinar altres peces fonamentals de l’'underground’ del moment, com Ouka Leele o Montxo Algora, que es van nodrir de les idees transgressores d’aquest nucli que poc després donaria consistència intel·lectual i espiritual al que es coneixeria com la Movidamadrilenya.
Ara, més de 40 anys després, La Casa Encendida homenatja la figura fonamental de Ceesepe en una exposició titulada ‘Vicios modernos’ (en honor d’una de les peces fundacionals de la Cascorro Factory) en la qual es repassa la primera dècada de producció de l’artista en relació amb el desenvolupament del còmic, des de la seva primera col·laboració amb la revista ‘Star’ i el naixement del seu personatge Slober, fins a la creació d’un univers propi allunyat de qualsevol tipus de referència estètica que el va convertir en un prestigiós pintor amo d’una poètica intransferible.
“En aquesta retrospectiva ens volíem centrar en el germen de Ceesepe per entendre el naixement i les posteriors contradiccions a què es va sotmetre l’underground espanyol”, explica la comissària Elsa Fernández-Santos. “És un recorregut en el qual assistim a la gènesi d’un historietista que s’acaba convertint en un artista plàstic allunyat de qualsevol moviment, amo d’una poderosa personalitat”.
Element aglutinant clau
L’exposició va començar a gestar-se quan Ceesepe era viu (va morir el setembre del 2018) en col·laboració ambl’Arxiu Lafuente que es va interessar per la radiografia cultural dels anys 70 i va arribar a ell com a element aglutinant clau entre l’escena barcelonina i madrilenya. “Tots els camins conduïen a Ceesepe”, afirma Jose María Lafuente. “Ens vam posar en contacte amb ell i va anar estirant maletes amb tresors amagats, de carpetes i més carpetes on guardava treballs que no havia volgut ensenyar a ningú, entre els quals s’incloïen els seus precoços treballs escolars”. Com assegura Elsa Fernández-Santos, Ceesepe era “col·leccionista de la seva pròpia obra” i per aquesta raó s’ha pogut recopilar tant material inèdit. Potser perquè procedia d’una família d’artesans, sempre va tenir una extremada meticulositat a l’hora de treballar i de conservar les seves obres, la qual cosa constitueix un regal per als aficionats que ara tenen l’oportunitat d’acostar-se a aquesta exposició que inclou més de 300 treballs.
Així, ens endinsem en una càpsula del temps, per remuntar-nos a un moment en què, en les raneres d’un règim dictatorial, els joves lluitaven per plantar cara al sistema a cop de revulsió llibertària. La primera parada del recorregut no podia ser cap altra que la revista 'Star', a la qual un adolescent Ceesepe va enviar un còmic a bolígraf i va ser immediatament reclutat per la seva al·lucinada capacitat per sintetitzar l’esperit naïf, però alhora d’una virulència contestatària que definia tota una generació.
Exposició 'Vicios modernos’ a La Casa Encantada de Madrid sobre l’obra de Ceesepe /
Pel camí trobem historietes completes com ‘¿Dónde vamos?’ (1975), publicada a Carajillo i que avançava el seu desencant amb els herois de la contracultura, utilitzant Bob Dylan, Janis Joplin o David Bowie per imaginar un futur en què aquestes icones acabaven decapitats o convertits en maquinària del sistema. O una de les últimes aventures de Slober, ‘Slober en... La mocosita y el asesino' (1979), en les quals s’aprecia un traç molt més estilitzat, menys brut. Fins a arribar a les emblemàtiques obres de la Cascorro Factory, ‘Vicios modernos’ (1978) i ‘Bestias de lujo’ (1979). “Entre les dues obres a penes hi ha un any de diferència, però el contrast és brutal, s’aprecia el salt de Ceesepe cap a una altra dimensió, la vinyeta comença a quedar-se-li petita, necessita ampliar el seu camp d’expressió i apareix el color”, continua Elsa Fernández-Santos.
Diverses polèmiques
Es va veure involucrat en diverses polèmiques, entre elles la prohibició de ‘La piraña divina’ (1975), de Nazario, que va suposar la desintegració del grup de Barcelona. I més tard per enfrontar en unes vinyetes Supermarx (Marx) i Supermao (Mao), contra un malvat anomenat Superfranki (Franco) a les pàgines de la revista 'Madriz', editat per la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament. Alberto Ruiz Gallardón la va qualificar de “porqueria repugnant, pornogràfica, blasfema, contrària a la moral i a la família”, i va demanar retirar-la immediatament dels quioscos.
L’artista també va practicar l’audiovisual al costat de García-Alix en el migmetratge ‘El dia que muera Bombita’,encarregat pel programa ‘Pista Libre’. Com diu Fernández-Santos, quan un programa de la televisió pública encarregava treballs a artistes joves i experimentals. També hi ha espai a la relació professional que va establir amb Pedro Almodóvar a ‘Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón’,tot i que lamentablement el cartell original de la pel·lícula s’ha perdut. L’exposició culmina amb la portada del número 26 d’'El Víbora' (1982), que és pràcticament una tela.
Tot aquest fantàstic treball recopilatori es completa amb la publicació d’un llibre coeditat per Fulgencio Pimentel i Ediciones La Bahía que presenta una recopilació integral i exhaustiva dels còmics de l’artista (400 pàgines) acompanyats de quatre textos de García-Alix, Onliyú, redactor en cap d’'El Víbora', el crític Jordi Costa i la comissària Elsa Fernández-Santos.