Stefan Zweig (Àustria, 1881- Brasil, 1942) va ser un dels intel·lectuals més respectats de l’Europa del segle XX. Autor de llibres com ‘Momentos estelares de la humanidad’, va superar dues guerres mundials i va abandonar Europa fugint del nazisme. Es va suïcidar als 60 anys, convençut del negre futur que l’esperava a un món amenaçat per Hitler. La seva visió del totalitarisme va quedar clara en llibres com ‘Novela de ajedrez’,protagonitzada per un presoner de la Gestapo que desenvolupa una neurosi obsessiva per aquest joc durant el seu captiveri. 

Jordi Bosch la porta a escena en solitari al Romea a partir d’aquest dissabte (s’estrena dilluns). Ell només interpreta un dels textos testamentaris de Zweig, d’origen jueu, que va escriure abans de suïcidar-se amb la seva segona dona el 22 de febrer del 1942. El llibre es va publicar un any després. “És un material que em feia ‘rum-rum’. Soc fan de Zweig i aquesta novel·la és magnífica. Quan la vaig llegir fa temps de seguida vaig pensar que podria fer-s’hi un espectacle”.

Focus li va oferir protagonitzar l’obra dirigida per Ivan Morales. Junts no havien treballat mai en teatre, tot i que sí que havien coincidit a ‘Nissaga de poder’, aquella sèrie ambientada en el món del vi.  “No havia tingut la sort de dirigir-lo –diu Morales– i ha sigut una meravellosa sorpresa. En els assajos han aflorat coses que m’han permès aprendre molt de la seva capacitat de treball, de la seva mestria i experiència.” I afegeix: “És un luxe comptar amb ell”.

L’obra, amb dramatúrgiad’Anna Maria Ricart, arriba en el moment adequat per a Bosch. “Tinc 62 anys, poc més de l’edat de Zweig quan es va suïcidar. També és un moment en què tot s’ha assentat de determinada manera. Amb el temps, un n’aprèn més dels textos i del que representen. Es percep millor el que es pot transmetre al públic com una espècie de mèdium. Com més experiència, millor”.

Intensos assajos

Tenir ofici ajuda. No obstant, confessa treballar molt durament en els assajos. Només a base de repetir, canviar i polir aconsegueix la llibertat necessària per ficar-se a la pell de personatge.  En aquest muntatge n’encarna tres. D’una banda és Mirko Czentovic, el cèlebre campió d’escacs que durant una travessia amb barco descobreix un jugador que no aconsegueix guanyar, un ésser enigmàtic conegut com a senyor B.  El segon paper és el d’aquest noble vienès, víctima del nazisme que gràcies als escacs va poder mantenir el seny mentre el mantenien en total aïllament.  En la seva tancada va jugar a imaginar innombrables partides, estratègies i possibilitats. Mantenir el seu cervell actiu i concentrat en el noble joc li va permetre sobreviure a aquells terribles dies.

Bosch també assumeix el rol de narrador, encarnat en la figura d’un singular mestre de cerimònies i, malgrat estar sol en escena, destaca que se sent molt acompanyat. “No em sento tan sol perquè tinc una magnífica partitura i un espectacular equip", assenyala. El text reflecteix la visió de Zweig sobre Europa, la cultura i la convivència. “Va ser un gran humanista. Segur que si veiés l’Europa actual la seva mirada també seria molt crítica”.  

Humor i crítica

Malgrat la delicadesa de l’obra la seva escriptura està "carregada de sentit de l’humor", destaca Bosch. Per Morales, aquesta obra “és un mirall de l’Europa actual”, de nou amenaçada per un feixisme rampant i per la por de l’altre, a l’estranger. El director, que ha treballat l’escenografia amb Marc Salicrú, confereix una mirada moderna a la peça tot i que és fidel a l’època en què va ser escrita. “Amb Salicrú treballem d’una forma simbòlica, intentant explicar sense ser excessivament barrocs. Ens agrada transformar l’escenari per complet, trencar la quarta paret en ocasions i traspassar la línia que separa l’intèrpret del públic”, assegura Morales.  La seva proposta "manté l’equilibri entre la foscor d’alguns dels llocs tenebrosos als quals et porta el text i la ironia que permet crear un espai còmode des d’on entaular una comunicació entre autor i públic".