“Em pregunto quant podia saber dels crims nazis algú com la meva àvia, una dona alemanya de classe mitjana de Berlín que es va casar amb un SS que va ser al front de l’Est [on les matances de jueus no eren cap secret]. No és possible que no sabés res dels trens, dels deportats... Hi ha historiadors que diuen que la gent no sabia exactament què passava, però qui volia saber, sabia”, assegura durant la seva visita a Comic Barcelona la dibuixant Barbara Yelin (Munic, 1977), autora d’‘Irmina’ (Astiberri), una brillant i reveladora reconstrucció d’una vida com la de la seva àvia, nominada als Eisner i als Ignatz. 

“Quan encara vivia, ella només em va explicar les parts felices de la seva vida. Mai parlava sobre el que va passar a la guerra. Per als de la seva generació, guardar silenci sobre el que va passar durant el nazisme crec que va ser una manera de no assumir la seva responsabilitat”, opina l’autora d’obres com ‘Veneno’ (amb Petar Meter), que ha bussejat en diaris i cartes de la seva àvia a més d’investigat en arxius i en la memòria familiar per “reconstruir com va reaccionar la població alemanya davant de la persecució dels jueus i per què no s’hi va enfrontar ni va fer res”.  

“La meva generació, la dels nets, s’ha adonat que les seves famílies no havien parlat mai del que va passar i ara la generació que va viure la guerra s’està morint i ja no podem preguntar-los-hi”, lamenta Yelin, que assumeix que no pot canviar el que van fer els seus avis en el passat però sí que sent “la responsabilitat de conèixer-ho i explicar-ho per no perpetuar el seu silenci”.

De jove, Irmina viatja al Londres dels anys 30, on s’enamora d’un dels primers estudiants negres d’Oxford originari de Barbados i on es mostra una “dona inconformista, moderna per al seu temps” que veu de prop les activistes feministes. Però, afegeix, al tornar a l’Alemanya nazi es converteix en una dona passiva que perd l’empatia i només pensa en l’ascens social. “Intento mostrar els seus grisos, entendre com era viure en una societat on hi havia molta por. Però crec que sempre tens possibilitat de decidir –assenyala–. És molt important per a nosaltres avui entendre-ho perquè tot i que no vivim en una dictadura sí que veiem l’auge de l’extrema dreta i puc entendre la responsabilitat que tenim com a individus davant d’això, la necessitat de tenir el valor de fer alguna cosa per impedir que això avanci”. 

La gran pregunta

Yelin s’ha fet la gran pregunta a si mateixa: “Què hauria fet jo en una situació i una època com la de la meva àvia. Explico la història sense donar lliçons i des de la perspectiva d’Irmina per deixar que el lector pensi, jutgi i interpreti per si sol i es pregunti què hauria fet al seu lloc”.

Fora de la ficció, per a l’autora hi ha un final feliç, revela. Va poder conèixer a Barbados la filla de l’home de qui es va enamorar Irmina a Londres. “És una dona impressionant que va complir els somnis de la meva àvia de ser una dona independent. I porta el seu nom”.