Sense el reclam d’exposicions gegants amb avions o tancs i sense eixos temàtics que les sustentaven en edicions passades, al sector hi havia la incògnita de si el renovat Comic Barcelona, abans Saló del Còmic, mantindria la capacitat de convocatòria. La resposta és afirmativa. Els 112.000 visitants que des de divendres han acudit a la cita amb la historieta són només 6.000 menys que els congregats les tres edicions anteriors. Un balanç positiu si es té en compte que aquest any la cita durava només tres dies en comptes dels quatre habituals. 

Era un risc assumit davant el canvi de rumb en la concepció del festival dut a terme sota la direcció de Meritxell Puig, que ve predicant i instaurant un “esperit integrador” que ha sigut molt bé rebut pel sector, tot i que recorda que queda molta feina per fer. “Busquem recuperar per a la causa tots els implicats en la professió”, sense excepcions, i “ser un punt de trobada”, ha recordat aquest diumenge a aquest diari, perquè l’objectiu és comú per a tots: “promoure el còmic, fer-lo créixer i captar un nou públic que continuï donant-li vida”. 

“Quin millor eix temàtic que el còmic en si, amb aquesta diversitat d’oferta, temes i possibilitats”, opina Puig, mirant cap al popularíssim Saló del Manga, que també dirigeix, al qual no li fa falta cap eix temàtic ni macroexposicions per tenir èxit perquè hi ha molta oferta diferent a què enganxar-se.

“La direcció és la correcta”

La desena de fonts consultades per aquest diari entre els expositors aproven amb nota portar a la pràctica aquest missatge conciliador i il·lusionant i opinen que “s’està caminant en la direcció correcta”. Tant les editorials més potents, entre les quals Norma, Planeta Cómic o ECC, com les mitjanes com Astiberri o La Cúpula, celebren uns canvis que consideren “necessaris” per recuperar “l’essència del còmic”. També es respira la mateixa sensació de satisfacció al món dels fancines i de les petites editorials alternatives i independents, com Apa Apa i Fulgencio Pimentel, que aquest any s’han pogut estrenar gràcies a l’assequible i cèntric espai Alter Comic, i que admeten que fins ara no s’havien sentit representades al saló o que el cost els resultava inassumible. 

Els canvis

Aquest no ha sigut només el festival de Stan Lee, protagonista d’una gran exposició divulgativa d’homenatge a la desapareguda icona del ‘comic book’, ni d’estrelles com Daniel Clowes, Milo Manara o Olivier Schrauwen. Ha sigut, sobretot, el de la renovació: el canvi de nom; l’encertat pas de quatre dies de durada a tres (els editors consultats coincideixen que l’‘eliminat’ dijous era un dia fluixíssim en vendes i visitants); l’encàrrec del cartell a Ana Galvañ, autora del còmic més independent, que ja era una declaració d’intencions; la creació del Comic Kids, l’espai lúdic per a nens, a més de la nova categoria de Premi a millor obra infantil/juvenil; l’impuls als premis (aquest any ha votat el doble de professionals del sector que el 2018); la presència i participació més gran d’autors espanyols; la multiplicació d’activitats molt diferents (amb sales de xerrades plenes a vessar que en algun moment van estar a punt de desbordar l’aforament del pavelló 5 on es feien) i amb nous formats com el Forum (trobades més íntimes amb autors)...

Han sigut elements que s’han sumat a altres que incumbeixen més al sector, sobretot als autors, i que han tingut una acollida unànime. Com el Comic Pro, espai de ‘networking’, amb les primeres jornades professionals (que tindran continuïtat), les trobades amb editors o la presentació de treballs per donar-se a conèixer.