Trobar l’extraordinari en l’ordinari. Sobre aquesta idea s’articulal’‘opera prima’ de Jorge M. Fontana,director barceloní bregat en el terreny del curtmetratge que ara debuta en el llarg amb una obra que desprènuna personalitat captivadora,potser perquè ens ensenya a mirar al nostre voltant a través dels ulls d’un personatge, de nom Boi (així s’anomena també la pel·lícula), capaç d’utilitzar els detalls més insospitats de la nostra quotidianitat per construir a partir d’ells un paisatge gairebé mitològic, eld’una Barcelona plena de pistes i secrets.
“Per a mi era importanteludir la Barcelona més reconeixible en l’actualitat,potser perquè he crescut i he viscut aquí i en volia capturar l’essència, ser-hi fidel, encara que fos desdel punt de vista imaginatiu del personatge,capaç de transformar tot el que veu per passar-ho pel filtre de la ficció”, explica Fontana a EL PERIÓDICO.
Laberint de misteris
Boi (un carismàtic Bernat Quintana) és un jove de 27 anys que encara no sap quin rumb prendre en la vida. Viu amb la seva tia malalta, vol ser escriptori mentre espera que alguna editorial li publiqui una novel·la, sobreviu amb feines provisionals. La notícia de la seva pròxima paternitat i la desaparició de la seva parella (Miranda Gas) coincidiran ambel seu primer dia com a conductor privat. La seva missió, portar dos homes de negocis procedents de Singapur al Mobile World Congress. El que semblava un treball senzill es convertirà en un laberint de misteris que ens portaràdes del drama generacional al ‘thriller noir’per la cara més oculta de Barcelona.
“Mai m’acabo de creure la Barcelona que surt a moltes pel·lícules, és com de postal”, continua el director sobreaquest personatge més que és la ciutat. “Per a mi era important buscar-ne els racons, les zones amagades, que són allà, que coexisteixen amb aquesta altra part més ampul·losa”. A més declubs nocturns recòndits d’atmosferes nebulosesi d’hotels de luxe amb un submon desconegut, la pel·lícula és plena de detalls que d’alguna manera defineixen la proposta. “Crec que l’esperit de ‘Boi’ és enaquest encreuament del passeig de Sant Joan i l’avinguda Diagonal. Ell seria comaquest mussol que va ser en el seu moment un anunci publicitarials 60 i s’ha quedat fins ara aquí, observant la ciutat des de dalt”.
Viatge físic i mental
El director planteja ‘Boi’ com un viatge de 48 hores tant físic com mental. El protagonista,al volant de la seva BMW d’alta gamma,viurà tota una sèrie d’insospitades aventures al mateix temps que es colaran en el relat els seus somnis, les seves pors i les seves frustracions. “Vaig tenir al capPhilip Glass, que fins als 43 anys no va poder viure de la seva músicai va haver de treballar, entre altres moltes coses, com a taxista. He vist molts amics meusrenunciar als seus somnis per acomodar-se. I Boi està en aquest punt d’inflexió d’esbrinar què farà amb la seva vida”.
A la pel·lícula es colenmultitud de referències, algunes d’explícites,com la novel·la de William Saroyan ‘El tigre de Tracy’ o elssímbols paranoicsque apareixen en algunesnovel·les de Thomas Pynchon. Al cap del director també era present‘Besos robados’, de François Truffaut, i el laconisme irònic d’Aki Kaurismäki.
Durant el procés d’escriptura del guió, Fontana escoltava de forma obsessivael disc ‘Alegranza’, d’El Guincho. “Les repeticions que hi havia en molts dels temes em remetien a la mateixa idea de conducció, ila introducció d’elements exòticstenia a veure amb l’esperit de la pel·lícula, amb aquest contrast constant que hi ha”. Poc després va conèixerPablo Díaz-Reixadurant la presentació d’‘Hiperasia’ i li va proposar compondre la banda sonora, la primera que fa en la seva carrera. “No diré res que no se sàpiga, té una visió molt particular i es nota en tot el que fa i produeix. S’ha involucrat en el projectede manera molt activa, hi ha sigut des del principi, llegint-se cada nova versió del guió. Ha aconseguituna música molt orgànica amb una textura imperfecta, amb tota aquesta base rítmica a força de tambors, ‘shakers’, amb un toc molt retromodern”.