Els programes musicals de matinada s’han convertit en una esplèndida font d’ingressos per a TV-3. A través de programes com 'Jazz a l’estudi' i 'Blues a l’estudi', la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha percebut ingressos de la SGAE en concepte de drets d’autor registrats per l’editorial de TV-3 que s'acosten als 4,5 milions d’euros. Les dades a què ha tingut accés aquest diari arriben fins a finals del 2017, però si el 2018 la 'roda' va generar uns ingressos similars als dels cinc anys anteriors, i tot apunta que així és, TV-3 haurà superat amb escreix els cinc milions d’euros gràcies a programes musicals de matinada sense audiència significativa.
Aquest mes es compleixen vuit anys de l’emissió del primer capítol de 'Jazz a l’estudi'. Va ser el 14 de febrer del 2011. D’aquesta sèrie se’n gravarien 48 més i ja en el 2012, 26 de 'Blues a l’estudi’ més i 26 de 'Ritmes l’estudi’ més. El 2013, se’n van filmar 26 de 'Fusió i swing a l’estudi' i després arribaria un lot de 27 programes de 'Cava de blues’ i un altre de 12 de 'Ritmes a l’aula'. En total són 166 capítols. El 2011, el ritme d’emissió encara era tímid i només es van generar 124.597 euros en concepte de drets que tornaven a l’editorial de TV-3, però el 2012 la xifra ja era més del doble: 324.109 euros. El 2013, el negoci era clar: com més reemissions, més ingressos. I van entrar 764.826 euros. Un any després van ser 847.132 euros i després d’una lleu davallada el 2015, el 2016 TV-3 va batre el seu rècord embutxacant-se 885.191 euros gràcies a programes sense a penes audiència. L’exercici del 2017 va reportar 787.224 euros més per a la televisió pública catalana.
Recuperar diners de la SGAE
El contingut musical de les matinades de TV-3 no té res a veure amb aquells programes de tarot en què sonaven melodies inoïbles que es registraven a nom d’uns quants autors i que es va donar a conèixer amb el nom de la 'roda'. Tampoc aquests programes de TV-3 estan protagonitzats nit rere nit per membres de l’actual junta de la SGAE, com passa en alguns canals privats, però el mecanisme giratori és idèntic. Cada any TV-3 paga uns diners a la SGAE per poder utilitzar els continguts del seu catàleg. En els últims set anys aquesta xifra ha oscil·lat entre els set i els 8,8 milions d’euros. L’objectiu de TV-3 és recuperar la major part possible d’aquests diners a través de drets d’autor generats per obres de la seva editorial emesos a la cadena. Per això, qui volgués aparèixer en els programes musicals de matinada de la sèrie 'A l’estudi' havia de cedir el 50% dels drets d’autor d’aquestes cançons a l’editorial de TV-3.
Aquests drets cedits pels autors són els que han generat any rere any uns ingressos per a la televisió pública que avui es compten per milions. Un exemple del volum en joc és que dels 1,1 milions d’euros que la SGAE va tornar a TV-3 pels drets generats el 2016 per totes les músiques editades per la mateixa cadena, 885.000 provenien de les músiques que sonaven en els programes de matinada. Això és un 80% dels ingressos que va generar l’editorial televisiva. Entre el 2013 i el 2017, aquest percentatge oscil·la entre el 73% i el 81%. Els concerts que no veu gairebé ningú són una mina per a les arques de TV-3.
Reemissions a mansalva
La mateixa CCMA ha calculat que fins a finals del 2016, aquests programes han ocupat 5.841 hores de la seva programació, la qual cosa implica que s’han reemès una mitjana de 35 vegades; de fet, unes quantes més, perquè no tots duraven una hora. I això sense comptar les reemissions del 2017, el 2018 i el 2019. Perquè tot i que la majoria es van filmar entre el 2011 i el 2013, se segueixen reemetent a un ritme de tres per nit cada dia de la setmana. Aquesta reemissió "amb motivació recaptatòria" va motivar la queixa de l’Acadèmia Catalana de la Música, que va acusar l’ens públic de "competència deslleial". Una competència que es pot quantificar. Àlex Eslava, director de la discogràfica DiscMedi, calcula que els ingressos que rep de TV-3 en concepte de drets d’autor per la presència dels seus artistes a la tele pública han caigut "al voltant d’un 30%" des que el 2011 van començar a emetre aquests concerts de matinada.
La carta de l’Acadèmia Catalana de la Música ha causat cert malestar entre alguns músics que van participar al seu dia en aquests programes. Guillem Arnedo, president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna i membre de l’Acadèmia, insisteix que la queixa no és "contra els músics, sinó contra un entramat de finançament de TV-3 a partir dels drets dels músics. Els músics són víctimes a llarg termini. En comptes de pensar en un sistema que permeti projectar la seva música en tots els àmbits, es pensa a curt termini", aclareix.
El guitarrista Amadeu Casas va protagonitzar dos capítols de la sèrie 'Jazz a l’estudi' i 'Blues a l’estudi'. La seva justificació és òbvia: "Els meus drets d’autor fins al 2011 eren 25 o 30 euros a l’any". Durant els últims cinc anys, ell ha cobrat unes liquidacions d’autors "inimaginables d’una altra manera". "No està bé que una televisió pública faci negoci a costa dels autors", reconeix. Tampoc veu just que TV-3 pugui guanyar diners cada vegada que ell toca en els seus concerts cançons els drets de les quals va cedir a la tele pública, però diu estar "encantat" amb el que va fer i, com molts companys, "tornaria a fer-ho".
Un mes de marge
"Som un col·lectiu invisible, no sortim en els mitjans i la nostra tasca no té repercussió pública", lamenta Casas referint-se als músics de jazz i blues. Per això sospita que l’Acadèmia Catalana de la Música "només aconseguirà que TV-3 deixi d’emetre aquests programes. És una possibilitat que ja està sobre la taula. Si el Congrés aprova al febrer la reforma de la llei de propietat intel·lectual que limitarà al 20% la quantitat d’ingressos que les televisions poden recuperar a través de les matinades, el negoci desapareixeria. I els programes, potser també.