Allò de William Shakespeare dona per a un estudi sociològic i per escriure un llibre. Sembla mentida que cinc segles després continuï sent l’autor més representat a Barcelona, a gran distància de qualsevol altre. Cada temporada es tornen a representar alguns dels seus clàssics (i els que no ho són tant) en noves versions i amb lectures més modernes o més tradicionals. El cas és que sempre sembla estar a la cartellera. Que algú decidís fer-li un homenatge era qüestió de temps, i no serà el primer ni l’últim. En aquesta ocasió es tracta de La tendresa, un text escrit i dirigit per Alfredo Sanzol (Delicades, En la luna) que uneix els esforços de Dagoll-Dagom i T de Teatre al Teatre Poliorama i que té tots els ingredients de les comèdies shakespearianes.

Per mitjà d’un embolic aborda l’eterna guerra entre homes i dones, personatges disfressats del sexe contrari, en un context històric amb continus girs, algun element fantàstic i desenllaç bastant previsible, més o menys com Molt soroll per no res, Treballs d’amor perduts o Al vostre gust. I per si algú encara no ho ha agafat, al text se citen els seus títols en moments inesperats (tinc gana i em ronca l’estómac, doncs Molt soroll per no res). Podem fins a jugar a qui descobreix més cites camuflades.

Guerra de sexes al segle XVI

La trama se situa l’any 1588, la reina Maragda està farta que les dones estiguin sempre obligades a seguir els capricis dels homes i el que vessa el got de la seva paciència és que el rei pretengui que les seves filles es casin per conveniència. Cansada de la situació opta per desaparèixer del mapa amb les noies gràcies a un element màgic i instal·lar-se en una illa deserta. Però ignora que allà viu un llenyataire amb els seus dos fills. Tant uns com d’altres no volen saber res del sexe oposat i la part inicial es dedica a destacar els defectes dels dos bàndols.

Quan descobreix qui ocupa aquest tros de terra insta les seves filles que les tres es disfressin d’homes per protegir-se. L’engany funciona en un primer moment, però tot es complica quan els nois descobreixen que se senten atrets... per altres homes, el que provoca que se sentin molt desconcertats. Per evitar que les parelles s’enamorin, Maragda recorrerà una vegada i una altra als seus dots per a la màgia, però en comptes de solucionar el problema cada vegada s’anirà complicant més.

Les rialles van en augment

L’escenografia és minimalista, tan sols unes cortines blaves adornen el fons de l’escenari i s’utilitzen pocs elements: uns troncs de fusta a tall de tamborets són els més presents. Fins i tot els actors imiten els animals que pul·lulen per l’illa. La comicitat va de menys a més, la primera part resulta una mica repetitiva i podria haver-se alleugerit i, a meitat de la funció, a partir d’una excursió a la recerca d’una estranya flor, el ritme va pujant fins a arribar a límits totalment esbojarrats. Els dos últims girs, provocats per una falsa identitat i el fum d’un puro amb qualitats insospitades fan que el tram final sigui vertiginós i ompli la platea de rialles. L’únic inconvenient és que l’última escena, la més desenfrenada i divertida, resulta difícil d’escoltar en una sala entregada, ja que es perden massa frases que (se suposa) han de ser enginyoses.

El treball actoral és molt remarcable, amb intèrprets que es mouen en el límit en molts moments, però no arriben a la sobreactuació i declamen les seves frases a gran velocitat (si no fos així podria ser encara més llarga) mentre que la direcció destaca per les escenes vodevilesques que, curiosament, transcorren no tancant i obrint portes com marca el llibre d’estil, sinó passant a través de les cortines amb una gran coordinació dels intèrprets.

Defensant valors positius

La tendresa també defensa valors com l’amor davant la solitud, la il·lusió juvenil davant l’amargor dels adults i a tot això provocant una bona ració de somriures còmplices amb l’argument i les picades d’ullet a Shakespeare. Un entreteniment saludable i positiu que et fa sortir del teatre de bon rotllo i amb la sensació que has passat una estona agradable. I tendre, clar.