Juan López és un home anodí i la gràcia més gran que té, si se’n pot dir així, és saber com passar desapercebut. Es podria dir que no és ningú si no fos perquè sota la seva condició d’home gris s’hi amaguen uns superpoders sorprenents, com la força extrema, la hipervelocitat, la visió per rajos ics i la capacitat de volar (amb el puny estès fent les banyes, això sí). Perquè Juan López és, en realitat, Superlópez, un superheroi de gran potencial, però tronat; un mena de Superman amb bigotet espanyol i esquijama dos talles gran, apassionat del futbol i el cafè amb llet amb un croissant. El primer superheroi cent per cent patri.

Ara fa 45 anys que altre Juan López, més conegut com Jan, va rebre l’encàrrec de crear un personatge que servís de paròdia de Superman. Aquí va néixer Superlópez, imaginat pel gran dibuixant com un espanyol mitjà de l’època i convertit amb el pas del temps en un personatge capital del còmic espanyol. Ara, a la fi, arriba als cines la seva adaptació cinematogràfica, produïda per Zeta Cinema i Telecinco Cinema, i dirigida pel català Javier Ruiz Caldera, després d’una feina llarga i extenuant, donada la complexitat tècnica del projecte.

Dani Rovira interpreta el gran superheroi espanyol, del qual en coneixerem els seus orígens al planeta Chitón, des que els seus pares el llancen al cosmos en una sonda amb l’objectiu de salvar-lo d’un malvat dictador. El nadó, bigotut ja des del naixement, viatjarà fins a la Terra, però un accident desviarà la sonda a Espanya, on serà rescatat i criat per una parella que viu al camp, en una arrencada del tot deutora –a tall d’amable homenatge– del ‘Superman’ de Richard Donner.

A cap còmic de Jan s’hi explicava què n’era de Superlópez des de la seva arribada a la Terra fins a la seva edat adulta, quan ja treballa de discret oficinista per al seu amic Jaime i té com a nòvia Luisa Lanas. Així que els guionistes Borja Cobeaga i Diego San JoséBorja Cobeaga i Diego San José van posar el seu afany a omplir aquesta gran el·lipsi a base de respondre les grans preguntes de la vida secreta de l’heroi: el descobriment dels superpoders, el bo (o el mal) ús que en fa i la fabricació del vestit-esquijama, entre altres detalls iniciàtics. Jan, home sempre discret, amic més aviat del segon pla, va preferir abstenir-se de participar en la pel·lícula, tot i que els responsables del film asseguren que sembla satisfet amb el resultat final.

Millor passar inadvertit

El guió de Cobeaga i San José juga de forma hilarant amb l’aparent contradicció d’ajuntar en un mateix sintagma els conceptes ‘superheroi’ i ‘espanyol’, posant el focus en la condició mediocre, gairebé insignificant, de Superlópez, tant en la seva vida quotidiana com en els seus moments més heroics. El seu propi pare terraqüi li recomana que oculti els seus poders i no destaqui, que es camufli entre la massa, com si fos un perill tenir un talent a Espanya; com si l’excel·lència fos un desperfecte a reparar. “El superpoder de Juan López és viure una vida anodina quan és un ésser excepcional amb un potencial  enorme. I això passa en la vida, perquè vivim en un país on si ets diferent o destaques en alguna cosa, corres el perill que t’acabin donant canya”, va assegurar Dani Rovira en la presentació del film a Madrid. “Així que, escolta, si tens un somni o un talent, lluita per ell”, va sentenciar l’actor, magnífic en el paper d’heroi discret i atribolat, amo de mala gana d’una bateria de superpoders que, segurament, preferiria no tenir

Més enllà de les lectures sociològiques, ‘Superlópez’ és un exercici d’entreteniment il·limitat, un saludable festival d’agudesa i costumisme, d’aventures i amor, dotat de l’inconfusible segell pop de Ruiz Caldera, autor de les fantàstiques ‘Anacleto’ i ‘Tres bodas de más’ (i, atenció, de l’últim anunci de la Loteria). El director català,  àvid lector de còmics des de petit, ha pogut donar forma, finalment, a un somni que pressentia des de fa tres lustres. El projecte, amb un pressupost de 7,3 milions d’euros, ha sigut especialment laboriós per l’enorme quantitat d’efectes especials i postproducció, duts a terme per un equip de l’empresa El Ranchito liderat per la catalana Laura Pedro. Recordem que El Ranchito és, entre moltes altres coses, la firma responsable que volin els dracs de la khalesi a ‘Joc de Trons’. Paraules majors.

Com paraules majors són, també, el repartiment amb què Ruiz Caldera ha pogut comptar per al seu cinquè llargmetratge, clau en el refrescant resultat final, amb un trident en atac format per  Rovira, Julián López com a Jorge –l’amic pesat i cap de Superlópez–, i Alexandra Jiménez com a Luisa Lana –l’altiva i descreguda nòvia de l’heroi. I, per descomptat, Maribel Verdú, embotida en el vestit d’Ágata, la dolenta còsmic procedent també del planeta Chitón, amb la qual Superlópez acabarà mantenint un duel èpic a l'estil ‘Transformers’, atapeït de robots articulats, vols i trompades.

Abans, és clar, d’un final amb picada d’ullet que fa presumir que, si el públic respon, hi haurà una –o algunes– continuacions de les aventures del superheroi patri del bigotet i les malles.