CINE

No li digueu adulteri, digueu-li incest

'Mogambo' és un dels molts casos de manipulació dels films estrangers a través del doblatge

zentauroepp11745128 television clark gable en la pelicula mogambo180907162506

zentauroepp11745128 television clark gable en la pelicula mogambo180907162506

En el cas del cine espanyol, la censura franquista va tallar, va retocar, va refer o va prohibir a preu fet. Amb el cine estranger, els motius, i les formes d’actuar, van resultar diferents. Cap producció nord-americana o francesa va haver de ser vista per l’almirall Luis Carrero Blanco, com va passar amb ‘Canciones para después de una guerra’ (1971), documental de Basilio Martín Patino aprovat a condició que s’efectuessin 27 talls –que Patino va fer de forma escrupolosa–, però vilipendiada després per la premsa de dretes i prohibida personalment per qui en poc temps seria president del Govern.

Una de les eines predilectes dels censors era la manipulació a través del doblatge. El cas més aberrant és el de ‘Mogambo’ (1953), de John Ford. Grace Kelly i el seu marit fan un safari i ella s’enamora del madur guia encarnat per Clark Gable. Com no podia admetre’s una infidelitat en pantalla, els censors van alterar els diàlegs fins a aconseguir... ¡un incest! Kelly i el seu marit van passar a ser germans en la versió espanyola, i què importava que dormissin junts i es besessin si amb això la protagonista no era una adúltera.

La cèlebre escena de Burt Lancaster i Deborah Kerr, a ‘D’aquí a l’eternitat’, que la censura franquista va retallar.

Erotisme ‘soft’

Menys rocambolesc, però igual de significatiu, va ser l’afegit final de ‘La fugida’ (1973), de Sam Peckinpah. A la versió original, la parella d’atracadors travessa la frontera de Mèxic després de deslliurar-se de la policia nord-americana. A l’espanyola, una veu en ‘off’ ens informa que finalment van ser detinguts. El crim sempre paga. A ‘D’aquí a l’eternitat’ (1953), l’espectador espanyol no va poder disfrutar la cèlebre escena de Burt Lancaster i Deborah Kerr enjogassats a la platja. De ‘Vencedores o vencidos’ (1961) van ser eliminades les imatges d’arxiu del genocidi jueu en mans dels nazis. De ‘La font de la donzella’ (1959) i ‘Rocco y sus hermanos’ (1960) serien furtades les seves corresponents seqüències de violacions.

A mitjans dels anys 70 es van estrenar pel·lícules de la dècada anterior que havien sigut prohibides pel seu erotisme ‘soft’, cas de ‘Barbarella’ (1968) i els vestits cenyits i fantasiosos de l’heroïna encarnada per Jane Fonda. Permissivitat relativa, perquè  altres pel·lícules més importants continuaven prohibides: ‘Cowboy de mitjanit’, ‘Blow-Up’, ‘La dolce vita’, ‘La naranja mecánica’,’ La caída de los dioses’, ‘Los diablos’, ‘L’últim tango a París’, ‘La mujer casada’ o ‘Teorema’. Totes van acabar arribant després de la mort del dictador i el final de la censura, però algunes havien provocat excursions a les sales de Perpinyà o Andorra, on el cine prohibit es disfrutava millor.

Temes:

Cine