La canònica no va quedar completament a les fosques ni es van repartir cilicis entre la feligresia. En realitat, no eren les tres de la tarda, hora en la qual va morir Jesucrist, ni era Divendres Sant, peròLes set últimes paraules de Crist a la creu, de Joseph Haydn, van ressonar diumenge al capvespre a la canònica de Vilabertran de la mà d’un excel·lentQuartet Casals.Hi va haver, no obstant, més paraules en forma de poemes de Josep Pedrals de les que contempla la litúrgia amb el resultat de restar brillantor i rebaixar la qualitat interpretativa general del concert.

‘Les set últimes paraules’ és una obra amb una història ben curiosa. S’origina al Perú colonial, a Lima, amb els jesuïtes que oficiaven el ‘Servei de les tres hores’ propi del Divendres Sant com a exercicis espirituals. D’allà va arribar a Cadis, on el canonge de la catedral, José Sáenz de Santamaría, marquès de Valde-Íñigo, va voler adaptar aquell ofici per a l’Oratori de la Santa Cova d’aquella ciutat i fer-ho amb la millor música possible.

L’estrella musical de l’època era Haydn i un altre marquès, el de Méritos, l’hi va encarregar. El compositor va escriure una obra formada per una introducció, set adagis o sonates corresponents a les set frases que segons els diferents evangelistes Crist va pronunciar a la creu, i una part final. Existeixen diverses versions autèntiques, però la més interpretada és la composta per a quartet de corda.

Gran riquesa expressiva

Els Casals, que tenen aquesta obra en la seva discografia, la van interpretar traient tota la profunditat d’uns moviments sempre lents o greus, però mai repetitius, en els quals pot llegir-se el perdó, el comiat de la mare, la desesperació, la solitud, la set, o la resignació i entrega total. Ho van fer amb una gran riquesa expressiva, modulant els nombrosos passos delicats fins a arribar a l’explosió final i violenta d’‘Il Terremoto’.

Es pot interpretar l’obra de Haydn acompanyada del breu text litúrgic o sense. El Quartet Casals ho va fer intercalant elspoemes de Pedralsinspirats en l’obra musical declamats pel mateix autor. Amb un llenguatge presumptament col·loquial i unes rimes fàcils tirant a rebles, aquest poemari semblava més adequat per ser llegit en una funció parroquial que per acompanyar l’obra de Haydn interpretada pel quartet.

Amb aquesta obra va acabar unaSchubertíada de Vilabertranque en aquesta edició ha presentat un nivell altíssim i per la qual han desfilat grans noms d’avui com Sarah Connolly, Matthias Goerne i Christopher Prégardien, i altres d’un demà que és gairebé avui com el de Katharina Konradi, Lise Davidsen i Natalia Labourdette.