Com a periodista, a Vicente Verdú el saber i l’interès omnímodes li venia de fàbrica. Per això no és senzill definir aquest autor, assagista social i literari, memorialista impúdic, poeta, fins i tot novel·lista si es considera que les seves ficcions tan poc convencionals ho són. Verdú ha mort aquest dimarts a Madrid, on tenia la seva residència, als 75 anys. Més d’una trentena de llibres avalen una trajectòria polièdrica que es disparava en totes direccions. Nascut a Elx el 1942, va ser cap de cultura i d’opinió del diari‘El País’,on ha exercit de columnista fins al mes de juliol passat. Entre els premis que ha rebut estan el González Ruano de periodisme i el Nacional de Periodisme Miguel Delibes, l’Anagrama, l’Espasa d’assaig o el Temes d’Avui.
Verdú, que en els últims temps semblava més dedicat a la creació poètica que no havia conreat en dècades, va publicar la primavera passada el poemari ‘La muerte, el amor y la menta’ (Bartleby) i en Anagrama, una de les editorials que ha seguit habitualment la seva trajectòria, el volum ‘azas de caldo’, una col·lecció d’aforismes amb un fort biaix autobiogràfic, que serà ja la seva última obra.
Frívol i silvestre
Portava a gala la qualitat de ser arreu i enlloc. Li agradava definir-se com un tipus a contracorrent: “He sigut considerat un frívol entre els intel·lectuals. Quan ningú en parlava, a mi em preocupaven la roba i la moda. M’he format com a sociòleg i ho he sigut més aviat silvestre. He llançat idees impensables per als acadèmics. He treballat com a periodista i ara soc novel·lista sense tenir una carrera darrere”.
En els seus últims anys, Verdú va ser un dels primers en reivindicar els videojocs i els missatges de text telefònics com a noves formes de narració. Viatger impenitent, entre els seus llibres es troben ‘China superestar’i ‘El planeta americano’i alguns assajos sobre art, una de les seves grans passions, no només com a teòric també com a artista plàstic. Verdú ha realitzat una trentena d’exposicions a Espanya i a llocs com Pequín, Macau, Gènova o Cremona. L’arquitecte Norman Foster té un dels seus quadres a casa seva.