La cantant i actriu María Dolores Pradera ha mort aquest dilluns a Madrid, la seva ciutat natal, als 93 anys, segons han informat al diari ‘El País’ fonts familiars. María Dolores Pradera acumulava una llarga trajectòria artística de gairebé 70 anys i 40 discos, i durant la seva carrera va recollir nombrosos premis i distincions, entre els quals, un Grammy a l’excel·lència artística per tota la seva carrera professional el 2008.
A més, la cantant va rebre el Premio Nacional de Teatro, la medalla d’or de les Belles Arts, la creu de l’orde d’Isabel la Catòlica, la medalla de Madrid al Mèrit Artístic o la medalla d’or de Madrid al Mèrit Artístic.
Infantesa a Xile
Tot i que va néixer a Madrid el 1924, als sis anys va marxar a Xile amb la seva família, però va tornar poc després a Espanya. En la seva adolescència va viure la guerra civil espanyola i en acabar-se va iniciar estudis de batxillerat, que no va finalitzar per dedicar-se al món de la interpretació i la música.
En la dècada dels 40, Pradera va començar la seva etapa com a intèrpret en pel·lícules com ‘Yo no me caso’ (1944) o ‘Los habitantes de la casa deshabitada’ (1946), però van ser els seus papers en ‘Altar mayor’ (1943) i ‘Inés de Castro’, on representava la senyora Blanca de Navarra, els que li van proporcionar prestigi i popularitat.
La data del 1947 va ser clau en la vida personal de la cantant i actriu, ja que va casar-se amb l’actor Fernando Fernán Gómez, del qual es va separar deu anys després. Fruit d’aquesta relació van ser els dos fills de la parella, Fernando i Helena.
També va actuar en teatre amb versions de ‘La Celestina’, ‘María Pineda’ o ‘Fortunata y Jacinta’, però va ser en la seva faceta de cantant on va assolir més èxit i va aconseguir la fama internacional.
Trajectòria unida a Los Sabandeños
La música va ser l’altra gran activitat de María Dolores Pradera, en què va debutar el 1952 com a cantant a la ‘boîte’ d’Alazán, i ja en aquesta data es decantava per un estil que va ser la seva senya d’identitat musical, el gènere líric i folklòric. Prova en són els prop de 30 discos d’or rebuts al llarg de la seva carrera.
El primer disc va arribar el novembre del 1960 i en la seva trajectòria musical –gran part, unida a Los Sabandeños– és present l’obra de Chabuca, Horacio Guaraní, Mercedes Sosa, Sánchez Ferlosio, Amancio Prada o Carlos Cano. Entre els seus principals èxits hi ha temes com ‘Amarraditos’, ‘La flor de la canela’, ‘El rosario’, ‘Que te vaya bonito’ o ‘Caballo prieto azabache’.
Alguns dels temes que la fer pujar fins al capdamunt com a intèrpret musical de referència en l’estil folklòric són ‘Fina estampa’, ‘Toda una vida’, ‘Quisiera amarte menos’, ‘El tiempo que te quede libre’, ‘En un rincón del alma’, ‘Dos amores’, ‘Limeña', ‘Amanecí en tus brazos’, ‘Son de la loma’, ‘Carino malo’ i ‘Tú que puedes vuélvete’.
Col·laboracions amb Carreras, Rosana o Sabina
Al disc ‘María Dolores’ (1989), va col·laborar amb noms destacats com José Carreras i Paloma San Basilio. Altres àlbums destacables són ‘A mis amigos’ (1988), ‘As de corazones’ (1999, disc de platí), ‘Entrañable’ (1990), ‘Por derecho’ (1992) i ‘Toda un vida’ (1994), en què va explorar el bolero.
Entre els seus últims treballs hi ha diverses col·laboracions amb cantautors com Joaquín Sabina o la cantant canària Rosana i el seu últim àlbum, ‘Al cabo del tiempo’ (2006), el va realitzar amb la participació del seu grup de sempre, Los Sabandeños.
Pradera va dotar la seva música d’un deix internacional, com demostren la multitud de gires musicals que va realitzar per Llatinoamèrica, com en el cas ‘20 Años México’ (1993), que li va proporcionar un gran èxit en aquest país.
El 1984 Pradera va tenir una greu malaltia, per la qual va haver de ser hospitalitzada, i que la va obligar a deixar els escenaris, en què va reaparèixer el 1987 després d’haver-la superat.