Els números generats per l'Univers Cinematogràfic de Marvel (MCU) des de la seva creació el 2008, es mirin com es mirin, espanten. 19 pel·lícules. 2.300 minuts de metratge durant els quals, per bé o per mal, la nostra idea del que és un blockbuster i les nostres expectatives associades s'han vist profundament alterades. 15.000 milions de dòlars recaptats en taquilla, una xifra que en tot cas està a punt de quedar obsoleta ara que arriba als cinemes la primera de les dues pel·lícules –la segona ho farà el maig del 2019– concebudes com la culminació de l'MCU tal com el públic el coneix.

Vengadores: Infinity War també és des de ja, i almenys fins a l'any que ve, la pel·lícula de superherois més gran i ambiciosa de la història, una enormitat narrativa composta d'una trentena de personatges que protagonitzen fins a sis línies argumentals simultànies al llarg de més de dues hores i mitja. "Inevitablement, manejant tantes coses alhora un se sent com un guàrdia que organitza el trànsit als carrers de Manhattan", fa broma Joe Russo, director de la pel·lícula juntament amb el seu germà gran Anthony –la parella ja va dirigir Capitán América: El soldado de inviernoEl soldado de invierno (2014) i Capitán América: Civil warCapitán América (2016). "Passem mesos i mesos asseguts davant d'una gran pissarra, intentant organitzar l'estructura narrativa com si resolguéssim un problema matemàtic."

Tenint en compte això, crida l'atenció que, d'altra banda, l'argument de Vengadores: Infinity war VengadoresInfinity warsigui tan simple: set anys després dels esdeveniments relatats a Civil war, que van provocar un cisma en el seu si, el grup de justiciers del títol s'ha de reunir -incorporant un bon grapat de nous membres- per combatre un genocida interplanetari decidit a destruir la meitat de l'univers. Els fans coneixen el seu nom de sobres: Thanos.

Es tracta, en altres paraules, de la mateixa premissa de gairebé totes les pel·lícules de superherois -un psicòpata vol posar fi a la humanitat, i cal parar-lo-, tot i que, de nou, executada a una escala encara més gegantina. "En última instància, la mida és una cosa que a nosaltres ens importa més aviat poc", matisa Anthony Russo. "Un director arriba al rodatge i grava uns actors amb una càmera, i punt. En última instància, són la publicitat i les xarxes socials el que converteix aquestes pel·lícules en monstruositats".

Precisament, el soroll mediàtic és una cosa que des de Marvel fa mesos que intenten evitar. Emboliquen la nova pel·lícula de secretisme i la blinden contra els spoilers. Explicar més del compte podria portar conseqüències fatals i, per tant, ningú no descobrirà en aquest article qui mor a Infinity war. Confirmem tan sols que, en efecte, roda algun cap. "És inevitable", confirma el petit dels Russo. "Al cap i a la fi hem volgut parlar de com de complicat és ser un heroi en un món complex. Fer el bé té un cost molt elevat, i això és una cosa que els herois de la pel·lícula acaben comprovant". Dit això, els qui esperin trobar en el metratge que avui veu la llum el cos de Tony Stark al terra, sense vida i cobert de sang, que pensin abans en el següent: matar abans d'hora els personatges que més joguines poden vendre durant els propers mesos seria una mala decisió comercial per part de Marvel.

Mirant al futur

Els Russo porten tota la seva carrera treballant amb repartiments corals. "Primer ho vam fer a la nostra segona pel·lícula, Bienvenidos a Collinwood (2002), i després a les telesèries Arrested development Arrested developmenti Community", recorda el Joe. "Manejar nombrosos personatges alhora no ens intimida". En qualsevol cas, les escenes d'Infinity war wartenen tal densitat de població que, de manera inevitable, la comesa d'alguns dels personatges -la Vídua Negra o Falcon, entre d'altres- és poc més que simplement ser allà. "En aquest sentit, la part bona de tenir dues pel·lícules per escenificar aquesta aventura és que aquells herois que no tenen prou espai per lluir en aquest lliurament en disposaran de més en el següent".

Tant l'una com l'altra, dèiem, causaran un veritable cataclisme a l'MCU. Això, clar, de cap manera no significa que els estudis Marvel matin la gallina dels ous d'or. Tirant curt, ja tenen agendades les estrenes de 14 pel·lícules més en els propers anys. "Però sens dubte aquestes històries seran molt diferents a les d'Iron Man o los Vengadores', opina Anthony. "En quin sentit? No en tinc ni idea. I, afortunadament, altres s'hauran d'encarregar de descobrir-ho. Nosaltres ja hem complert". Els Russo, això sí, s'enfronten a un dilema semblant: van començar fent pel·lícules independents que ningú no veia i avui, dues dècades després, es troben al capdavant d'un dels grans fenòmens de la cultura popular; i a partir d'ara, què? "Un sempre prova de fer un pas més amb cada projecte nou, i en aquest moment en tenim alguns sobre la taula", afirmen. "Però el cert és que no tenim ni idea del que vindrà després. I aquesta sensació d'incertesa és preciosa".