Si el que pretenien els responsables d’Ifema al censurar l’obra de Santiago Sierra Presos polítics a l’Espanya Contemporània a ARCO era silenciar el seu missatge, l’objectiu que han aconseguit ha sigut just el contrari. Els 24 retrats fotogràfics que componen la creació, entre els quals figuren les cares pixelades d’Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, van ser exposats ahir a la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo a Madrid abans de viatjar a València, on recalaran dijous, i ser traslladats posteriorment al Museu de Lleida, on seran mostrats al públic entre el 7 de març i el 22 d’abril.
Ni en el millor dels seus somnis es podia imaginar l’artista madrileny una expectació com la que ahir el va rebre a l’arribar al centre cultural, adscrit al sindicat CNT. Envoltat per un núvol de càmeres i micròfons, amb prou feines podia caminar entre els seus quadros i la mera invitació a aturar-se davant de les imatges de Sànchez i Junqueras per ser fotografiat amb els retrats de la polèmica equivalia a ser devorat per una allau de flaixos.
En realitat, l’acte, dedicat a reivindicar la situació dels presos polítics a Espanya, s’hauria d’haver celebrat la setmana passada a ARCO, però la censura de l’obra de Sierra ho va impedir, tot i que ara ha acabat concedint-li un inusitat altaveu. «Sé que, si no hi hagués inclòs el tema català, la meva obra no hauria sortit enlloc, però no parlo només dels presos catalans», va advertir l’artista abans de donar per tancat el debat de si a Espanya hi ha presos polítics, o no, enumerant els cinc casos en què, segons el Parlament Europeu, es pot parlar d’aquesta figura penitenciària. «Tots els presos que surten en aquesta col·lecció compleixen almenys una d’aquestes condicions», va assenyalar.
A propòsit de l’interès generat al voltant dels seus retrats, Santiago Sierra es va declarar «satisfet que l’obra es vegi i s’ensenyi», encara que va recordar: «Aquí del que es tracta és que s’alliberin els presos polítics i es deixi de perseguir els treballs culturals. Avui prefereixo no parlar d’art».
Es tractava de parlar de la llei mordassa, de l’estat de la llibertat d’expressió a Espanya i de la persecució que pateixen els creadors en aquest país pels missatges que contenen les seves obres. Una situació que, a jutjar pels intervinents en l’acte, és pròpia d’un règim dictatorial. «Pots estar d’acord, o no, sobre la idea que hi ha presos polítics. El que és aberrant és que els poders fàctics d’aquest país impedeixin que ens creiem una opinió d’un fet artístic. Volen que caiguem en l’autocensura», va declarar el cantant César Strawberry, condemnat a un any de presó per les seves opinions abocades a les xarxes socials, considerades pel tribunal com a enaltiment del terrorisme.
Prohibir Goya
Pel líder de Def Con Dos, que va reclamar per a si «la mateixa llibertat d’expressió que té Jiménez Losantos», a Espanya patim «un problema d’immaduresa democràtica» que pot portar-nos a prohibir el quadro de Goya Saturn devorant els seus fills per considerar-lo apologia del parricidi. «S’està desencadenant l’apocalipsi de la bestiesa, ens estem convertint en el país més ignorant d’Europa», va assenyalar.
Sense arribar a donar els seus noms, el mural de Sierra retrata sindicalistes, anarquistes, activistes del 15-M i titellaires. «Ha tingut la valentia d’assenyalar persones que han sigut empresonades per les seves idees polítiques, no per un altre motiu», va recordar Pablo Mayoral, de l’associació de presos del franquisme La Comuna, que va comparar la creació de l’artista madrileny amb la que van fer al seu dia Joan Miró, Juan Genovés i els creadors d’Equipo Crónica per denunciar situacions semblants fa més de 40 anys. «Nosaltres vam ser presos polítics del franquisme i aquests són els de la monarquia», va afirmar.
En l’acte es va llegir un comunicat d’Arnaldo Otegi en què el líder abertzale va assenyalar que Madrid «ha deixat de ser la ciutat del no passaran per ser Ankara», i un missatge de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, enviat des de la presó, en què afirmava: «Defensar la democràcia a Catalunya és defensar-la a tot Espanya. Madrilenys, Catalunya us estima».