«He perdut amics i família per la droga. Manchester té una epidèmia de droga. N’hi ha una de disseny, anomenada Spice, que sembla chic, però que és repugnant i destructiva. Veus gent al carrer amb seqüeles tremendes», revela el llibreter i escriptor britànic de 31 anys Joseph Knox, que ha portat al seu més que prometedor debut, Sirenas (Roja&Negra), l’atmosfera sòrdida i decadent dels baixos fons i les històries que va viure molt de prop treballant fins a les cinc de la matinada al club nocturn més gran de la ciutat. «Ara està tancat perquè tenia una reputació horrible de drogues i violència i per l’explotació de dones». 

   I aquest és el tema que tracta a Sirenas, títol que al·ludeix a les noies que recapten diners de la venda de droga als clubs d’una franquícia criminal. «Les dones del llibre es basen en les que vaig conèixer. Volia mostrar com a més d’explotar-se a si mateixes eren explotades i utilitzades pel costat fosc de la llei, pel senyor de la droga o per l’influent parlamentari», denuncia.

Knox obre les portes a «un triangle del poder els extrems del qual són la droga, la violència i el sexe» de la mà d’un jove policia solitari i addicte a les amfetamines, bevedor i caigut en desgràcia, obligat a infiltrar-se en un cercle de la droga i a protegir la filla d’un polític: és un «antiheroi». «Aidan Waits no és la persona que m’agradaria tenir al meu costat en una situació de crisi. Però, com els meus altres personatges, es mou entre la llum i la foscor, va aprenent i creixent. No crec en els protagonistes de sèries negres que són herois des del primer títol. La vida no és així». «Hi ha molt de mi en Aidan i m’agradaria pensar que jo soc el seu costat bo –diu sobre qui protagonitza ja la seva segona novel·la, a punt de sortir a Anglaterra–. Durant els vuit anys que vaig trigar a escriure Sirenas era difícil saber on començava ell i on jo».

Llibres salvadors

 Knox, que avui participa en una xerrada de BCNegra amb Emma Flint i Elena Varvello, va compaginar tres mesos el club, on «bevia bastant i vivia de nit», amb el seu nou treball com a llibreter. «Allò em va salvar la vida». Des d’aleshores no deixa  d’escriure i llegeix almenys 

dues novel·les a la setmana (P. D. James, Ellroy, Ian Rankin...  i té al costat obert un exeplar de Tana French). «Amb 14 anys era un xaval una mica difícil i mal estudiant. Em vaig convertir en un addicte a la ficció i vaig entendre el poder de l’escriptura al llegir Història de dues ciutats, de Dickens».

La postindustrial Manchester, diu, on encara queden «prejudicis, racisme i una ràbia reaccionària» que fa entendre el desencant que ha portat al brexit, és la ciutat perfecta per a Sirenas, «per la seva vida nocturna, però també per la seva vida cultural», de la qual forma part la banda postpunk Joy Division, a la qual Knox llança gestos de complicitat al llibre. «Ells sonen com la ciutat, que no és simplement dura, és bella, gòtica, fosca, elegant. Té una decadència bella».