Quan l’any passat la BBC va preguntar a 177 crítics de tot el món quines eren les 100 millors pel·lícules del segle XXI, a penes unes quantes comèdies van aparèixer a la llista. I, naturalment, la més votada d’aquell rànquing, 'Mulholland Drive', tendia més a inquietar-nos que a alegrar-nos la vida. Ara, la cadena pública britànica intenta aixecar els ànims cinèfils posant el focus en les 100 millors comèdies de la història del cine. I la guanyadora és… 'Ningú no és perfecte', de Billy Wilder, una elecció amb molt poques objeccions donada la incombustibilitat de la seva frescor i l’actualíssim tema de les identitats sexuals.

La segueixen en el medaller de les cinc primeres 'Doctor Strangelove,' de Stanley Kubrick; 'Annie Hall', de Woody Allen; 'Atrapat en el temps,' de Harold Ramis, i 'Sopa de ganso', de Leo McCarey, amb els germans Marx. I per ser justos en el resultat final se n’ha colat una més, provocada per l’empat entre 'El terror de las chicas' i 'El rey de la comedia' de Scorsese, curiosament totes dues amb el desaparegut Jerry Lewis. 

Qualsevol llistat és sempre un punt de partida per a les opinions enfrontades. La majoria de les vegades es discuteix per les absències, però en aquesta ocasió potser la més clamorosa no és tant entre les pel·lícules com a la llista de crítics. Ni un sol d’espanyol, malgrat que el recompte s’ha ampliat aquesta vegada a 253. Entre ells, 118 dones i 135 homes de 52 països, alguns tan poc eurocèntrics com Palestina, Nigèria o Corea del sud. I seguint amb el tema local, només s’hi inclouen tres pel·lícules amb segell espanyol, 'Mujeres al borde de un ataque de nervios', d’Almodóvar, i 'El ángel exterminador' i 'El discret encant de la burgesia', de Luis Buñuel, tocades totes dues per un sentit de l’humor difícil i absurd que molts no considerarien comèdies i que, a més, tenen producció mexicana i francesa.

HUMOR SUBJECTIU

La pregunta inicial de la BBC era bastant àmplia. ¿Quines creus que són les millors comèdies de tots els temps? I cada crític l’ha entès a la seva manera. I és que al capdavall el que fa riure a l’Azerbaidjan (hi ha un crític d’aquesta nacionalitat) potser no té cap gràcia a Nova Zelanda. Així majoritàriament les pel·lícules incloses serveixen per fer riure una estona, o almenys per fer somriure, cosa que no treu que en les seleccions individuals es pugui trobar cineastes com Fassbinder i Ozu, que no van destacar precisament pel seu sentit de l’humor .

Segons assenyala Christian Blauvelt, editor adjunt de la BBC, si els resultats de la llista s’haguessin limitat als gustos de crítics dels Estats Units i el Canadà, el resultat hauria sigut molt diferent. «Si s’ha coronat 'Ningú no és perfecte' ha sigut bàsicament gràcies als vots d’Europa, l’Orient Llunyà i Llatinoamèrica. No obstant, el còmput de pel·lícules nord-americanes és d’un 80% i la resta se la reparteixen la Gran Bretanya, França, Itàlia, Alemanya, l’antiga Txecoslovàquia, Mèxic i Espanya. I pel que fa a les dones directores –la competició no és equitativa perquè l’arribada de les dones a aquestes tasques és relativament recent– només se’n colen quatre: Vera Chitilová, Elaine May, Amy Heckerling i Maren Ade. 

CHAPLIN, DE BAIXA

Juntament amb la de la BBC, una de les llistes cinèfiles considerades canòniques és la que cada 10 anys publica la revista 'Sight and Sound', publicada pel British Film Institute des de 1952. A la primera llista es van situar dues comèdies de Chaplin, 'Luces de la ciudad' i 'La quimera de l’or', que van desaparèixer de seguida. S’ha d’afegir també que a la llista de la BBC hi ha quatre pel·lícules de Chaplin, però no en els primers llocs, i que no hi apareix 'La regla del juego,' una comèdia dramàtica de Jean Renoir que ha mantingut en 'Sight and Sound' la seva medalla de plata o de bronze al llarg dels anys.