Als seus 70 anys, el coreògraf Víctor Ullate sembla inassequible al desànim i continua agitant els escenaris nacionals i internacionals amb espectacles de dansa que posa en marxa a través de la companyia que dirigeix des de fa més de 30 anys. El seu últim gran repte ha sigut adaptar i modernitzar el mite de Carmen i ho ha aconseguit a través d’un muntatge transgressor i ple de glamur que promet ser una rotunda experiència sensorial. La seva estrena oficial a Catalunya tindrà lloc avui en el marc de la 55a edició del Festival Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols.

-Quan posa en marxa un nou espectacle, ¿quins són el seus principals interessos? 

-És molt important es­collir un tema que et toqui d’una manera especial. Les meves peces més estimades són aquelles que dia­loguen amb la meva pròpia experiència. Però amb 'Carmen' volia fer una cosa diferent. Trencar barreres, que no deixés a ningú indiferent.

-¿Volia plantejar l’obra al voltant del concepte d’alliberament de la dona? 

-Volíem mantenir l’essència del mite però modernitzant-lo, perquè no es pot seguir fent obres amb un sentit ancorat en el passat. És moment d’alliberar els lligams de la dona, i per això hem concebut una Carmen que afronta la vida com un acte de rebel·lia.

-Vostè sempre està disposat a reinventar-se. 

-No es pot oferir al públic sempre el mateix. S’ha d’anar al davant i trencar amb els patrons preestablerts.

-¿Creu que la dansa té el lloc que es mereix dins de la cultura d’aquest país? 

-És clar que no. A Espanya tenim poca educació cultural. Ens costa anar al teatre, a l’òpera, a un concert i, és clar, al ballet. La dansa és una disciplina important en molts països, no obstant, aquí hi ha un total desconeixement. No perquè al públic no li agradi o no li interessi, sinó perquè no en sap pràcticament res i mai n'ha vist cap espectacle. Si venen a veure 'Carmen', es convertiran en addictes a la dansa. En aquest sentit, són molt importants festivals com el de Porta Ferrada, perquè acosten molts tipus de disciplines al gran públic.

-¿Acostar la dansa al gran públic és la raó per la qual defineix aquesta 'Carmen' més que com una coreografia com un gran espectacle complet? 

-Hi ha molts ballets molt físics. A la nostra companyia oferim una cosa així amb 'Jaleos', pura tècnica. Però com a espectador prefereixo una obra que em faci sentir, que em captivi. Quan a més de precisió hi trobes una història, un tema o un missatge, el públic s’involucra més. S’ha de seguir treballant per acostar la cultura a la gent. L’art és un bàlsam imprescindible per al cor i l’esperit.