A 'La gran aventura humana. Pasado, presente y futuro del mundo nuevo' (Reservoir Books) Miguel Brieva (Sevilla, 1974) parla de canvi climàtic i crisi, d’apoteosi consumista i addicció tecnològica, de religió i ateisme, de nihilisme... Llança una imprescindible ullada al passat per recordar-nos que estem vivint un present «d’hedonisme buit» i «exaltació de l’individualisme» i que el nostre món «ja no és més que una gegantina al·lucinació col·lectiva». Navegant per la densitat d’aquest assaig gràfic, un acaba convençut que la fi del món està a la cantonada i que la humanitat es col·lapsarà en un futur més que imminent. No obstant, el dibuixant, citant el poeta i filòsof ecologista Jorge Riechmann, va més enllà: «Ja estem vivint l’apocalipsi», sentencia sense cap mena de dubte.
«No és una apocalipsi bíblica, no és cap episodi llampec com una mena de bomba atòmica, sinó que va passant dia a dia des de fa un o dos segles. Anem acceptant viure en un estat miserable i assistim absolutament resignats a un empobriment del món i a la destrucció de les condicions essencials que han permès la vida en aquest planeta. Quan en una xerrada a joves d’institut els vaig preguntar quan creien que veuríem les conseqüències del canvi climàtic, van dir que serien els seus rebesnets. Al dir-los que serien ells mateixos, en uns 20 anys, una noia de 15 va contestar: ‘¡Ui, falta molt per a això!’», lamenta el dibuixant i membre d’Ecologistes en Acció.
Brieva, sempre crític i irònic diseccionador de la societat, ha encaixat multitud d’escrits en què durant una dècada anava bolcant idees i pensaments i els repunta entre les seves habituals vinyetes mordaces en aquesta mena d’enciclopèdia de la «història cultural de la humanitat». Té múltiples nivells de lectura i té «menys acudits», reconeix, que còmics anteriors com 'Dinero', 'Memorias de la tierra' i 'Bienvenidos al mundo (30.000 exemplars venuts).
L’autor de 'Lo que me está pasando', que segueix resistint-se a tenir telèfon mòbil, no cessa d’alertar del «somnambulisme col·lectiu» d’una societat adotzenada. «O nosaltres acavem amb el capitalisme o el capitalisme acabarà amb nosaltres», opina. «Funciona sol, no li fan falta líders. Hem entrat en una hipertecnificació de la vida que no està regida per cap voluntat humana. A través de la publicitat i l’espectacle modelen els nostres desitjos i anhels. Ens han segrestat la imaginació amb el relat que consumim. I estem enganxats. Distreuen la nostra atenció del que és fonamental. Aquestes maquinetes ens generen hàbits compulsius als quals es dediquen quantitats ingents de recursos i de creadors, com ara publicistes o cineastes, que malversen la seva potencialitat imaginativa per convèncer-nos que aquest desastre és el millor que hi ha. Si es clatés internet una setmana –encara que seria una pena pel que té de gran enciclopèdia universal de la humanitat–, seria una revolució mundial, una oportunitat per tornar a relacionar-se. Per això ens mantenen permanentment connectats».
«Sempre que els ressorts del poder queden al descobert la pudor es fa insuportable», diu al llibre. «Estem en una claveguera permanent i ho assumim perquè vivim en un estat de derrotisme, d’això és el que hi ha –explica–. El 15-M va desemmascarar una mica aquesta cultura de la transició, aquesta mena de calma absolutaque viu el país des de fa 40 anys i que és una continuïtat modernitzada del franquisme. Hem deixat de creure i de tenir esperança i visió crítica. Res ens motiva i el que hi ha és por, continuisme, ignorància, mandra...». I, en un món «amb gent com Donald Trump, a qui no li importa el futur», constata l’existència d’un «nihilisme profund, més individualisme, ceguesa i narcisisme».
«Som un planeta finit»
No en va assumeix que el qualifiquin de «pessimista». «Però només reflecteixo com estan les coses de manera objectiva i no veig res que estigui bé o que em doni esperances», lamenta per, de seguida, veure un raig de llum. Encara que «els fets científics ens porten al col·lapse, crec que les personetes que som podem tenir cert control i voluntat de canviar les coses per aconseguir un estat més harmònic».
Per aconseguir-ho Brieva fa una crida a «ser conscients que som un planeta finit, a deixar de consumir el que és innecessari i a deixar de banda hàbits nocius, a tornar a fer servir la bicicleta i al consum local, evitar estar penjats dels mòbils i altres aparells...». Tot, per «adonar-nos que el que ens fa feliços són les coses essencials de la vida, que tenen a veure amb els afectes, la creativitat, el temps compartit, la socialització... i per a les quals no fan falta els diners», perquè «el capitalisme no existeix sense vida però la vida ha existit trilions d’anys sense capitalisme. D’aquí 50 anys no hi haurà capitalisme», vaticina.