Al protagonista de 'La uruguaya', Lucas Pereyra, li sobrevé una crisi matrimonial que, en realitat, provocarà una crisi vital d’aquestes que deixen empremta. Pedro Mairal (Buenos Aires, 1970) torna a la novel·la després d’anys de silenci amb un text breu, però intens: 24 hores en la vida d’un escriptor que viatja a Montevideo per cobrar l’avançament d’unes obres que no escriurà i per trobar-se amb una dona a qui va conèixer en un festival literari, Magalí Guerra Zabala. El primer cognom de la dona desitjada i desitjant és l’avançament de l’estat bel·licós al qual s’haurà d’enfrontar Pereyra en un sol dia.

Amb un to confessional, que explica la història a la seva dona Catalina, el narrador alterna la història dels seus enfonsaments. Se li enfonsa la seva idea de família, se li enfonsa la seva idea del matrimoni, la seva idea de quina cosa significa tenir el seu fill Maiko, se li enfonsa la vida futura amb la seva amant, la transgressió d’una vida que ha de començar, se li enfonsa la seva idea de la literatura: la seva és una vida d’escriptor que no escriu. Se li enfonsa, per culpa aliena, la idea dels diners, la de la llibertat somiada i anhelada eternament. La seva idea de felicitat per venir se li enfonsa com un castell de cartes. Al final, quan la seva vida es converteix en un desert, Pereyra  només pot dir: «Ojalá la muerte sea saberlo todo». Nihilista sense escarafalls, el protagonista està tocant amb el tou dels dits un paisatge desolat, els petits dubtes que converteixen la vida passada i futura en «una catedral brillant a dalt». 

LECTURA ABSORBENT

La brevetat d’aquesta novel·la és absorbent i inspirada. És difícil abandonar-ne la lectura. Mairal gairebé toca el gènere policíac. Aquí el culpable de tots aquests enfonsaments és vital, però no apareix. I ni falta que fa. És precisament l’absència de resposta final a tots aquests interrogants, la solució a l’enigma que s’amaga en el fons de la història, el que fa d’aquest text un petita joia. Les seves imatges poderoses, els seus diàlegs audaços, els seus moments d’una comicitat intel·ligentíssima, la seva ironia gairebé estructural, la seva melancòlica visió del món, el domini absolut d’una veu narrativa que alterna les dues històries, la de Catalina i la de Guerra, fan de 'La uruguaya' un text que difícilment es podrà oblidar.