En una nit en què van abundar els homes amb barba, el reconeixement al talent negre i un discurs lapidari de la gran Meryl Streep a l'individu amb nom d'ànec que dirigirà el país d'aquí 12 dies, els Globus d'Or es van rendir a un gènere arriscat en aquests temps on només importa fer caixa: el vell musical. ‘La ciudad de las estrellas', la pel·lícula del fastigosament jove Damien Chazelle (31 anys), va conquistar set estatuetes, cosa que mai havia fet cap altre film en les 74 edicions dels premis. Un musical de caràcter romàntic que, a diferència dels seus més recents congèneres d'èxit, mai va passar per Broadway ni és una adaptació, sinó un producte completament nou i sense un compositor de categoria que l'avali. Tot un acte de fe.
Malgrat el nom tan cursi que se li ha posat en castellà a ‘La La Land’, la pel·lícula de Chazelle (‘Whiplash’) ha guanyat tot el que aspirava a guanyar. Millor comèdia o musical, director, guió, actriu (Emma Stone), actor (Ryan Gosling), banda sonora i cançó. “Aquesta és una pel·lícula per a somiadors i crec que l'esperança i la creativitat són les dues coses més importants del món”, va dir Stone al recollir el seu globus daurat, que va dedicar a aquells que lluiten per aconseguir el reconeixement, com artistes, una vida, per a tants, de sopes de ceba i trucades que mai arriben.
Va ser tan gran la incontestable predilecció que va mostrar per ella el jurat de l'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood que d'alguna manera va enterbolir la notable collita d'altres. ‘Moonlight’ va ser distingida com a millor pel·lícula dramàtica, una exploració del que significa créixer sent gai i negre en un dels barris més pobres de Miami. ‘The Crown’, ‘El infiltrado’, ‘Atlanta’ i ‘American crime story: The People vs O.J. Simpson’, cadascuna en la seva categoria i totes debutants, van ser elegides com les sèries televisives del moment i van desbancar vaques sagrades com ‘Veep’, ‘Joc de trons’ o ‘Transparent’.
Casey Affleck, el més tímid dels dos germans, que havia vist perillar la seva carrera per les denúncies d'abús sexual de dues col·legues amb qui havia treballat el 2010, va seguir amb la seva passejada triomfal d'aquest any per la seva interpretació en el drama intimista ‘Manchester frente al mar’. Va ser l'únic motiu de consolació per a la pel·lícula de Kenneth Lonergan, que aspirava a bastant més. La veterana francesa, Isabelle Huppert, va donar la sorpresa a l'imposar-se a Natalie Portman (‘Jackie’), pel seu paper al thriller ‘Elle’, la cinta de l'holandès Paul Verhoeven, que va completar una nit immillorable a l'emportar-se també l'estatueta a la millor pel·lícula estrangera.
Però amb permís de tots ells, va ser Meryl Streep, la més gran de les actrius de la seva generació, la que va robar l'espectacle. Rebia un premi honorífic a la seva carrera i va dedicar el seu discurs a Donald Trump recordant-li que mitja platea no va néixer als Estats Units, o es va educar en col·legis públics, o en famílies pobres o amb mares solteres. “Així que Hollywood és ple d'‘outsiders’ i estrangers. Si els expulsem a tots, l'únic que quedarà per veure és futbol americà i arts marcials, que no són art”. La Streep va fustigar el magnat per mofar-se d'un reporter discapacitat i va defensar la premsa, una altra de les dianes habituals de Trump, com a instrument necessari per salvaguardar la veritat.
“La falta de respecte convida a la falta de respecte. La violència incita a la violència. I quan els poderosos utilitzen la seva posició per assetjar els altres, tots hi perdem”. Altres com Hugh Laurie, l'inoblidable Dr. House reconegut com millor secundari pel seu paper a 'El intruso', també van carregar contra el pròxim president. O el presentador de la gala Jimmy Fallon, encara que van ser minoria. “Molta gent s'ha preguntat com hauria sigut si el rei Joffrey hagués viscut”, va dir Fallon referint-se al noi psicòpata de ‘Joc de trons’. “Doncs bé, d'aquí només 12 dies ho sabrem”.