Un dels aspectes més comentats en les hores que van seguir a la mort de Carrie Fisher va ser que la seva mare, la també estrella de Hollywood Debbie Reynolds, l’havia sobreviscut. Però aquesta situació només va durar un dia. L’actriu que va donar vida a la princesa Leia va morir dimarts passat després de patir una aturada cardíaca i Reynolds ho va fer dimecres a causa de un vessament cerebral. Estava preparant el funeral de la seva filla. Sinistra casualitat o lògica irrefutable. Todd Fisher, l’únic supervivent de la família (el pare, el cantant Eddie Fisher, va morir el setembre del 2010), va dir ahir que la seva mare volia «reunir-se aviat» amb la seva filla.
El contingut del llibre semiautobiogràfic de Carrie Fisher 'Postcards from the edge' –traslladat al cine el 1990 ('Postals des de Hollywood'), amb Meryl Streep com la filla i Shirley MacLaine com la mare, encara que amb els noms canviats– suggeria que no hi havia una bona relació entre totes dues. Però les dues actrius s’havien retrobat feia anys i se n’han anat juntes. Estranya justícia poètica.
MacLaine va fer una aplicada encara que una mica histriònica interpretació de Debbie Reynolds en el film citat, realitzat per Mike Nichols. Pertanyien a la mateixa generació, encara que van seguir camins ben diferents. Nascuda el 1932 a la localitat texana d’El Paso, Reynolds no va disposar d’una filmografia memorable, però sí que va protagonitzar algunes pel·lícules excel·lents. Potser la millor és 'Cantant sota la pluja' (1952), la brillant comèdia musical de Stanley Donen i Gene Kelly ambientada a Hollywood durant el traumàtic pas del cine mut al sonor.
Reynolds llavors tenia 20 anys. Era una aspirant a actriu (només havia intervingut prèviament en petits papers en cinc pel·lícules) amb unes cames i uns moviments de dansa que van seduir el ballarí Kelly (amb ell, a la foto de l’esquerra) i l’esteta Donen. Encara que el film compta amb els moments cèlebres de Kelly ballant i cantant sol sota la pluja i l’estilitzat número del protagonista quan és seduït per Cyd Charisse, una de les imatges més recordades i publicitades és la de Kelly, Reynolds i Donald O’Connor ballant embotits en impermeables grocs, i un altre número musical interpretat pel tercet, 'Good morning'.
VEU ENTRE BASTIDORS
Durant el rodatge, Kelly va fer hores extres assajant amb ella i modelant-la en ales de la dansa. Va ser una experiència crucial. Possiblement, sense 'Cantant sota la pluja', la carrera de l’actriu hauria sigut una altra. I encara que és un musical ballat, el seu treball al film es recorda millor per la seva veu en l’excel·lent seqüència en què, entre bastidors, és ella la que canta mentre una actriu que no ha assumit bé la irrupció del cine sonor gesticula en un impossible 'playback'. Kelly mana llavors aixecar el teló i tothom descobreix que la delicada veu pertany al personatge encarnat per Reynolds. I d’aquí a la fama, tant en la ficció representada en la pel·lícula com en la realitat.
Va protagonitzar fins a finals dels anys 60 una trentena de musicals i comèdies. Donen la va tornar a dirigir a 'Tres chicas con suerte' (1953), en què era una imminent futura estrella de Broadway cobejada per tres productors. Frank Tashlin, a 'Las tres noches de Susana' (1954) i 'Say one for me' (1959), i 'Blake Edward's, en 'La pícara edad' (1958), van explotar bé els seus recursos en la comèdia. Vincente Minnelli li va brindar un dels seus papers més curiosos a 'Adéu, Charlie' (1964), comèdia fantàstica en què Reynolds encarna un guionista assassinat que torna al món dels vius reencarnat en dona. Fins i tot va realitzar una fuga en el western amb 'La conquista del Oeste' (1962), cinta èpica en Cinerama. En una ocasió, 'Los líos de Susana' (1956), va formar parella amb el seu primer marit, Eddie Fisher, de qui es va separar després de l’aventura sentimental que aquest va tenir amb Elizabeth Taylor.
Va estar casada dues vegades més, amb Harry Karl, un jugador empedreït, i amb Richard Hamlett. En aquella etapa, Reynolds va ser més coneguda per la seva vida personal que pels seus treballs en cine, encara que va degustar l’èxit televisiu amb un programa propi, 'El show de Debbie Reynolds' (1969-1970). A partir dels anys 90 va intervenir en títols tan dispars com 'El guardaespatlles' (1992) de Mick Jackson –interpretant-se a si mateixa–, 'El cel i la terra' (1993) d’'Oliver Stone', 'In & out' (1997) de Frank Oz i 'Behind the candelabra' (2013) de Steven Soderbergh. I va fer un últim gest a la ficció i la realitat quan va protagonitzar el 2001 el telefilm 'Esas chicas fabulosas': el guió és de la seva filla Carrie i en el repartiment figuren Shirley MacLaine, que la va interpretar a 'Postals des de Hollywood', i Elizabeth Taylor, que li va robar al seu primer marit.