Des de principi dels anys 90, el cine ha intentat establir llaços amb l’univers del videojoc. Va saber veure des de bon començament que es tractava d’una indústria en constant creixement i expansió. Tot i això, no sempre ha tingut prou clar com adaptar el seu llenguatge i la seva verdadera idiosincràsia a la gran pantalla.

Per descomptat, les pel·lícules han anat guanyant en complexitat i en aparat visual, en efectes especials i en gràfics d’una precisió cada vegada més hiperrealista. Poc cosa queda ja de la innocència de pel·lícules com 'Supermario Bros' (1993) o 'Double Dragon'. Cada vegada les produccions es tornen més complexes i sofisticades per adaptar-se a les exigències de l’espectador actual, i això no vol dir que sempre aconsegueixin estar a l’altura de les expectatives. Aquest mateix any, l’adaptació d’un dels videojocs d’estratègia més famosos, 'Warcraft', s’ha convertit en un fracàs de taquilla i només ha aconseguit salvar els números de recaptació gràcies a un inesperat èxit a les pantalles xineses.

En aquest panorama d’incertesa arriba a les sales de cine la translació d’un altre mític videojoc d’acció i aventura creat per Ubisoft, 'Assassin’s creed,' que ha acabat convertint-se en una de les franquícies més rendibles de la indústria desplegant una rica i complexa cosmogonia al seu voltant que inclou aventures virtuals que segueixen la línia principal dels personatges, spin-offs, còmics, llibres, curtmetratges i pel·lícules d’animació.

Potser pel caràcter laberíntic de la saga, els responsables van decidir agafar-ne l’esperit i l’essència, intentant ser el màxim de respectuosos amb l’original, però al mateix temps assumint el risc de traçar un episodi amb una entitat pròpia a nivell narratiu que no seguís fil per randa cap dels videojocs i en prengués una mica de cada un, però amb la missió de configurar una aventura paral·lela del tot independent.

ASSASSINS VS. TEMPLERS

El protagonista és Callum Lynch (Michael Fassbender), un home empresonat pel seu caràcter violent que, a punt de ser executat, és rescatat per una fosca organització (dirigida per Jeremy Irons) que porta a terme experiments poc convencionals. Han dissenyat una màquina, l’Animus, a la qual connectaran Callum per extreure-li els records genètics i fer que torni a viure les experiències d’un dels seus avantpassats en l’època medieval, Aguilar, un guerrer pertanyent a l’Ordre dels Assassins, que té com a missió lluitar contra els Templers per mantenir fora de perill la llavor del lliure albir, que és el que separa la humanitat de la dictadura de la submissió.

L’argument sona una mica enrevessat, i en realitat ho és, no ens hem d’enganyar. Encara que en la pràctica el que de veritat interessava als responsables era vincular el passat i el present a través d’un dispositiu que ens introduís en una altra època d’una manera immersiva, perquè l’espectador pogués acompanyar de forma molt física els moviments dels personatges com si visqués l’aventura des de dins. En aquest sentit són especialment impactants les seqüències de parkour en què veiem Fassbender escalar edificis, saltar terrats i fer els més variats equilibris acrobàtics a través dels decorats.

«Una de les meves màximes obsessions era que les escenes d’acció fossin com més reals millor», explica el director, Justin Kurzel, en la seva visita a Madrid. «Jo era verge en el terreny dels videojocs, però si una cosa tenia clara és que no volia que l’univers virtual fos artificial, sinó que estigués dotat de les dosis de realisme i credibilitat més altes possibles», afegeix.

Un dels grans impulsors del projecte va ser des de bon començament Michael Fassbender, que va decidir no tan sols protagonitzar l’adaptació, sinó també coproduir-la i participar activament en el seu desenvolupament. Va ser ell qui va involucrar Justin Kurzel perquè la dirigís i Marion Cotillard perquè fos la seva companya de repartiment després de treballar tots tres junts en l’adaptació de 'Macbeth'. La seva idea era traslladar les idees visuals de Kurzel i la densitat narrativa de Shakespeare a una superproducció d’acció i aventures. Cine d’entreteniment amb vocació autoral.

«És una pel·lícula amb moltes capes», continua Fassbender. «Parla del poder, de la manera com l’ambició genera els conflictes bèl·lics, tant els d’ahir com els d’avui. Els personatges lluiten per mantenir la seva llibertat, i lluiten contra tot un seguit de forces ocultes que mouen els fils en l’ombra».

TRIPLET D’ESPANYOLS

La pel·lícula s’ambienta en el període de la Inquisició espanyola i en el repartiment hi trobem tres actors locals, Carlos Bardem, Hovik Keuchkerian i Javier Gutiérrez, que fa el paper de Torquemada. «Ens ha donat l’oportunitat d’acostar-nos a aquesta gran maquinària que és Hollywood», afirma Bardem, «És com pujar a una gran muntanya russa i fer-hi unes voltes. És una mica aclaparador, però també se n’aprèn molt».

Els tres actors involucrats en el projecte expliquen que van rodar la majoria de les seves escenes en anglès, però que finalment els responsables van optar per quedar-se amb les preses en espanyol. «Diu molt de com estan canviant les coses», afirmen, mentre fan broma sobre l’accent de Fassbender a la pel·lícula. «Crec que rodar amb Fassbender et dóna una dimensió de per què és un dels millors actors del món», explica Gutiérrez, «perquè té un nivell d’exigència i de compromís que se t’encomana».

Un dels lemes que es repeteix a la pel·lícula és «res és veritat, tot està permès». I aquest és precisament l’esperit que pretenen reivindicar Fassbender, Kurzel i Cotillard a Assassin’s creed: «Cal qüestionar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos, els nostres ideals i pensaments, per ser realment lliures».