Camps de refugiats a les illes gregues, llanxes rescatant nàufrags, recorregut pels tanatoris en els quals s’amunteguen els que no han tingut tanta sort. David Cirici, amb el El setè àngel, una novel·la que es desenvolupa enmig del drama del mar Egeu, és el guanyador del premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros. Tot i que, va puntualitzar ahir Cirici, el nucli de la novel·la és el drama d’una família, el que viu un publicitari que veu el seu fill de set anys caure al mar des del seu iot durant un temporal. El Sant Jordi es va entregar ahir en el marc de la Nit de Santa Llúcia, la vetllada literària d’Òmnium Cultural que aquest any va recalar, per primer cop en sis dècades, a l’Hospitalet de Llobregat.
A David Cirici, autor de nombroses títols per a lectors adults i joves, publicitari «abandonat per la publicitat» després d’haver triomfat com a coautor de campanyes com per exemple la de Barcelona posa’t guapa, i actualment reciclat en professor de secundària, l’ha portat a escriure un llibre com aquest l’evidència que «les coses en les quals es fonamenta la felicitat i la solidesa d’una vida, com ara la família o la feina, són bastant efímeres». «Aquest enfonsament, que sempre et condueix a una transformació, i de vegades a ser millor, és el que tenia moltes ganes d’explicar», va afegir.
Tots els premis de la Nit de Santa Llúcia
TRIPLE ENFONSAMENT
Enfonsament és el que pateix el protagonista de la seva novel·la, un publicitari d’èxit que disfruta d’un creuer per les illes gregues acompanyat de la seva actual companya i els fills de tots dos. Pare i fill, però, viuran un veritable infern «en un relat sense concessions, gens bonista i amb un final força bèstia». El tema dels refugiats està en el fons: «Jo sóc un barceloní, no tinc cap dret a parlar d’allò», va dir Cirici, marcat per una visita al campament d’Idomenei.
El premi de contes Mercè Rodoreda ha sigut sovint un aneguet lleig de la Nit de Santa Llúcia. Però l’any passat es va convertir, amb Empar Moliner, en el best seller d’aquella edició. Aquest any el premi ha apostat per Jenn Díaz, una autora emergent després d’haver publicat quatre novel·les en quatre anys. Vida familiar, una col·lecció de 16 relats que, va confessar, va escriure pensant expressament en el premi Mercè Rodoreda i en l’escriptora que li dóna nom, parteix d’«una realitat més immediata i personal» que els seus llibres anteriors, que tenien com a referències les anteriors generacions de la seva família. Aquí el punt de vista ja no és el de la filla o néta, sinó que recorre tots els graus familiars: una adolescent que pensa en el seu primer amor i no pas en la mort de la seva àvia, una nena que fuig de la seva mare, una mare sola amb un nen atemorit, la incomprensió entre dues germanes… «Sense adonar-me’n, amb 28 anys sóc filla, sóc néta, sóc germana, sóc tieta, sóc madrastra…», explicava l’escriptora i col·laboradora d’ELPERIÓDICO.
El gran animador dels premis de la Nit de Santa Llúcia d’aquest any va serl’escriptor i guionista Martín Piñol, guanyador delpremi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil amb Sentinels, protagonitzada per un presentador de programes del cor a la televisió que crea un talent show en el qual 10 participants han de lluitar per convertir-se «en un equip d’herois que lluitin per la pau, la justícia i el share». Piñol va explicar que la va presentar al veure que el jurat aquest any era «valent i jove», en comptes d’«un jurat carca i antic que hagués premiat un llibre sobre guerra, anorèxia, i tal», i va reclamar atenció sobre els dos llibres de literatura infantil i juvenil premiats, que seran publicats el mes de març per l’editorial La Galera, mentre que l’edició de la resta de premis, al febrer, correspon a Proa. «Tenim més lectors que no pas els llibres per a adults», va recordar, desafiador.
Això és cert, si no potser respecte al premi Sant Jordi de novel·la, si pel que fa referència al Carles Riba de poesia, tot i ser, tal com va recordar la premiada aquest any per La ciutat cansada, Maria Cabrera, «EL premi de poesia». S’hauria de beneficiar també d’aquesta atenció militant Oriol Canosa, escriptor i llibreter, guanyador del premi Josep M. Folch i Torres de novel·la infantil amb L’illa de Paidonèsia. El protagonista, un nen de 9 anys, s’escapa en bot del vaixell i funda un país poblat de nens en una illa de la mida d’un camp de futbol. De fundar països també en van parlar ahir a l’Hospitalet el vicepresident Oriol Junqueras i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, mentre que l’alcaldessa Núria Marín va preferir demanar «no trencar ponts» i «diàleg». H