No sabem res de Netflix. Però Netflix ho sap tot de nosaltres: què mirem, quan, on i amb qui. Gestió de dades en el negoci audiovisual: Netflix com a estudi de cas és un informe en què Elena Neira, i altres docents universitàries més, disseccionen la plataforma i ens descobreixen com controla la ingent quantitat de dades que, de manera involuntària, l’usuari ofereix. La companyia viu d’aquestes dades, se n’alimenta. No és que les vengui a empreses de publicitat, sinó que les utilitza per a la seva supervivència: captar clients i evitar que es donin de baixa.
Pensem en una sèrie. L’estupenda 'House of cards' protagonitzada per Kevin Spacey, per exemple. ¿Algú es pensa que va néixer així perquè sí? L’article de Neira deixa clar com, gràcies a un brutal treball d’autèntica enginyeria numèrica, Netflix va arribar a la conclusió que hi havia tres coses que entusiasmaven els seus clients. Una: David Fincher. Dos: Kevin Spacey. Tres: una minisèrie de la BBC del 1990. El resultat va ser crear House of cards. «Ara bé, els màxims responsables de la companyia sempre reiteren que respecten la llibertat dels creadors en el desenvolupament dels projectes. És a dir, les dades massives els donen pistes, però deixen que l’equip artístic faci la seva feina», puntualitza Neira, docent de la Universitat Oberta de Catalunya.
LES SÈRIES
Netflix aposta per les sèries (senceres, sense entregues setmanals). Les sèries són, de fet, el que converteix un simple espectador en un fidel espectador. No obstant, i malgrat el gloriós moment que viu, el professor de la Carles III Rubén Romero Santos demana no posar en un pedestal la pantalla petita. Recorda que Hitchcock ja va rodar 'Psicosi' amb l’equip de televisió amb què realitzava 'Alfred Hitchcock presenta'. I parlant sobre 'La peste' (Movistar), també destaca que Alberto Rodríguez ha dirigit capítols de la sèrie 'Hispania'. És a dir, no és que ara estiguin saltant les fronteres entre la televisió i el cinema sinó que, potser, no n’hi ha hagut mai.