Tot i que el Saló del Manga de Barcelona, que se celebra fins dimarts que ve, ocupa aquest any més espai que mai (70.000 metres quadrats), ahir el recinte firal de Montjuïc va tornar a quedar-se petit per a un públic que sembla no tenir límits. La fira del còmic japonès, que en realitat és de la cultura nipona, està més en forma que mai, com ho va demostrar una primera jornada de bogeria marcada per les llargues cues per entrar, el color de les disfresses dels assistents, el protagonisme dels videojocs i la massiva assistència d’un públic cada vegada més jove que busca, precisament, una cosa totalment diferent. I la cultura japonesa, en aquest cas, satisfà a la perfecció les seves expectatives.
La cita compleix aquest any cinc edicions a Montjuïc, un lustre en què no només ha acabat superant el Saló del Còmic –un altre gran esdeveniment– en metres i assistència, sinó que també s’ha convertit en el referent anual de l’oci de desenes de milers de fans. El secret per aconseguir això és una fórmula amb nombrosos ingredients: moltes activitats diferents, disfresses, videojocs, tallers, cultura, compres, música, karaoke, gastronomia… i un llarg etcètera que ha fet que la mostra, que el 2011 va celebrar la seva última edició a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat (12.000 metres quadrats d’espai i 65.000 assistents), bati tots els rècords. Aquest any s’esperen uns 140.000 visitants, amb les entrades per a tot aquest cap de setmana esgotades des de fa dies.
La bogeria manga es va viure ahir des de primera hora del matí. A les set, dues hores abans que obrissin les portes, una cua quilomètrica d’aficionats ja esperaven per entrar al recinte. Aquest any Ficomic, organitzadora de la cita, ha ampliat l’horari per donar cabuda al màxim nombre possible d’assistents. Però passar tantes hores com es pugui dintre de la fira és l’objectiu de molts d’ells, que a les nou del matí ja envoltaven tot el recinte. Fins a la una del migdia no es van acabar les esperes.
«SER TU MATEIX»
Dins dels pavellons, l’ambient era d’alegria. «Un any triga molt a passar. Per nosaltres el saló és una cosa única. Comprem les entrades tan bon punt surten a la venda perquè aquí dins pots fer de tot, ser tu mateix de veritat, sense que ningú et miri malament per ser-ho», explica la Julia, una noia de 13 anys que lluïa una disfressa de Pikachu. Ser diferent és una bona descripció del públic: no importa gaire si la disfressa és de Súper Mario o de Hatsune Miku (una cantant japonesa virtual), si es porta un cartell de 'free hugs' (abraçades gratis) o simplement s’hi va a passar-ho bé: els assistents són cada vegada més diversos i també més joves.
L’eclosió de fenòmens com Pokémon i Jo-kai Watch ha rejovenit un sector que fins fa poc no tenia referents infantils que creessin afició. Els videojocs estan prenent el relleu a les sèries de televisió (les que van crear milers d’otakus als anys 90), i ara neixen una altra vegada milers d’aficionats que hi entren pels jocs, però després amplien el consum als mangues, l’animació i el marxandatge. Una bona prova d’això és que s’han convertit en mangues supervendes sèries com Pokémon, Jo-kai watch i My Hero Academia, una de les novetats del saló que ahir es va esgotar en alguns estands poques hores després d’obrir.
Al mateix temps, aquella primera generació d’otakus segueixen assistint a la fira, moltes vegades amb els seus fills. «Venim des del primer any. Llavors era una cosa molt més acollidora, més d’amics. Recordo que fins i tot pujàvem a l’escenari a cantar 'tatakae' [una espècie d’himne otaku dels 90] quan acabava el saló. Ara és diferent, però continuem llegint i continuem venint», explica la Maite, en l’actualitat mare de dues nenes.
APRENDRE I DIVERTIR-SE
El resultat és un públic d’allò més variat que hi va a comprar, a participar en alguna activitat, a escoltar una xerrada d’experts, a aprendre tradicions nipones, a fer-se fotos amb els milers de persones que hi assisteixen disfressades, a obtenir una firma dels autors convidats, a degustar alguna delícia japonesa o, simplement, a passar-ho bé i a ser, almenys per uns dies, diferents sense que ningú els miri malament per ser-ho. H