Lindsey Davis (Birmingham, 1949) va vestir una espècie de Philip Marlowe amb toga en lloc de gavardina i durant 20 novel·les el seu detectiu Marco Didio Falco va entretenir milers de lectors mentre mostrava la vida quotidiana en el segle I. Després de jubilar Falco per desgast de la fórmula, li va agafar el relleu amb nova empenta la seva filla adoptada a Britània, Flavia Albia, una jove viuda que, en la tercera novel·la de la sèrie que protagonitza, 'Mater familias' (Ediciones B), tant pot dirigir una subhasta com investigar l’origen d’un cadàver verdós que apareix dins d’un cofre o col·laborar en el joc brut d’una intrincadíssima campanya electoral.

–Sembla que la sèrie de Flavia Albia és molt especial per a vostè perquè pot mostrar el punt de vista femení de Roma.

–Sí, està bé escriure sobre una dona romana. ¡I una dona romana britana! Tot i que Flavia Albia ha sigut educada per romans perquè sigui romana. El que vull mostrar és que Roma era multicultural, com diem avui. I volia que aquesta sèrie fos reconeixible però alhora diferent. Una sèrie es desenvolupa sota un emperador benevolent, Vespassià; l’altra, sota un tirà paranoic, Domicià. Tens el fet que és dona, que és una outsider [la seva mare és d’una família senatorial; el seu pare, eqüestre; l’home amb qui es casarà, un plebeu], i la societat és la mateixa però la situació política no.

–A totes les novel·les de Marco Didio Falco tenia un paper important Helena Justina. No sols eren novel·les de legionaris i gladiadors musculosos. ¿Què hi afegeix Flavia?

–És molt més directa. Vèiem Helena a través de Falco, ara és Flavia la que parla de si mateixa.

–Per una banda, la dona romana havia de ser modesta i casolana. Però per l’altra, hi havia moltes dones poderoses. A la seva novel·la hi ha dones detectives, intrigants, banqueres, taverneres… ¿Quin era en realitat el paper de la dona a Roma?

–Tradicionalment, se suposava que havia de ser modesta i discreta, i que havia de criar correctament els seus fills i quedar-se a l’ombra. Però hi ha moltes evidències que regien negocis, es valien per si soles i que molts homes les respectaven. Però no apareixen als llibres de text. 

–Mary Beard ha sigut guardonada amb el Princesa d’Astúries per la seva tasca de divulgació del món romà. ¿Les seves novel·les també són una forma de divulgació històrica?

–Som bones amigues, i ens respectem. Compartim el mateix punt de partida: que la societat romana era molt més variada i complexa del que els historiadors, que s’han concentrat només en la classe senatorial, ens han explicat. Però jo utilitzo la ficció i ella, la història.

–Beard ens va dir que era important no admirar els romans. Però crec que a vostè sí que la fascinen.

–Doncs sí, sí que estic fascinada pels romans. I admiro algunes coses d’ells, tècnicament per exemple, i fins a cert punt la forma com l’imperi era igual per a tots.

–¿I els aspectes violents de la seva societat?

–Bé, nosaltres tenim també una societat violenta. ¡Miri el que està passant  amb l’Eurocopa! ¡I aquesta mateixa setmana [per la passada] una parlamentària britànica ha sigut tirotejada i apunyalada al carrer! No pot dir que els romans eren pitjors que nosaltres. Les dues coses en què realment es diferencien de nosaltres són l’esclavitud i els gladiadors. No els admiro en això en absolut. ¡Però encara penso que la seva societat era millor que moltes altres, fins i tot modernes!

–¿Quines similituds hi hauria entre una campanya electoral com la de 'Mater familias' i les d’avui?

–Vaig llegir el llibre que va escriure el germà de Ciceró aconsellant-li com actuar per ser elegit cònsol. El seu cinisme té paral·lelismes avui dia. 

–Fa 1.600 anys que les legions van marxar de Britània. Ha costat tornar a construir una cosa així a Europa, així que... ¿què opina del 'brexit'?

–¡Sóc aquí, a Espanya, parlant dels llibres que escric sobre Itàlia! ¿Què li sembla a vostè que en penso?

–¿S’ha fixat un límit de novel·les per a la sèrie de Flavia Albia?

–Quan vaig acabar amb Didio Falco vaig oferir al meu editor una sèrie que s’havia de titular Els set turons de Roma i em va dir que no. Així que vaig escriure la sèrie d’Albia, que comença amb un assassinat a l’Aventí, la segona succeeix a l’Esquilí, la tercera al Celi, la següent al Viminal… ¡No s’han adonat que estic escrivint la sèrie que van rebutjar! Així que n’han de ser set. Però, segons com comptis els turons, en poden ser 10 o 12…