Hi havia curiositat amagada rere les ulleres de sol del públic que esperava la Pxxr Gvng (és a dir Poor Gang, la banda dels pobres) en un dels escenaris del Primavera Sound. Com pinten els indis en les pel·lícules de l'oest, salvatges i ingovernables, van sortir els membres del grup barceloní a sorprendre els que esperaven ‘auto-tune’ i so electrònic. I ho van aconseguir. En aquest escenari del festival, on poc després van actuar Los Chichos, van manar els indis, els autòctons.

Acompanyats d'una extensa banda, van canviar el trap per la salsa per a desconcert del públic curiós. El quartet -Dani Gómez, Yung Beef, Khaled i Steve Lean- va barrejar les seves lletres cent per cent explicites, sobre sexe i drogues o drogues i sexe, amb ritmes llatins. Des de ‘Beef boy’ fins al romàntic tema ‘Uu coño és mi droga’ al crit de “assssúcal”.

El grup, vestit per a l'ocasió, es va transformar per fer moure els malucs d'un públic sensiblement diferent, més adult, al qual normalment els acompanya amb devoció -Pxxr Gvng arrasa entre els més joves-. La banda no va fer ni una concessió al seu so original.

Entre vent, teclat i percussió, poc temps hi va haver per a discursos i improvisació, suficient, no obstant, per recordar Muhammad Ali.