L’actor Ángel de Andrés López, una cara habitual del cine espanyol de les últimes tres dècades que va obtenir una gran popularitat gràcies al seu paper de paleta Manolo Jumilla a la sèrie televisiva 'Manos a la obra', va morir dimarts a la nit als 64 anys d’un infart al seu domicili de Madrid. De Andrés es trobava sol en el moment de tenir l’atac i va ser un dels seus fills qui va trobar el cos sense vida de l’actor, «assegut a la butaca preferida de casa seva», segons ha relatat Carlos Iglesias, el seu company a la citada sèrie i a la seqüela 'Manolo y Benito Corporeison'.
De Andrés va obtenir rellevància a principis dels anys 80 a l’aparèixer a la pel·lícula de Pedro Almodóvar '¿Qué he hecho yo para merecer esto?', en què encarnava el marit de Carmen Maura. Posteriorment, va tornar a treballar amb el cineasta manxec a 'Mujeres al borde de un ataque de nervios' i amb altres directors, com Jaime Chávarri ('Las cosas del querer'), Gerardo Vera ('La Celestina'), Pilar Miró ('El perro del hortelano'), Álex de la Iglesia ('800 balas'), Carlos Saura ('Taxi') i José Corbacho i Juan Cruz ('Tapes').
Aquests dos últims el van dirigir també a la sèrie de TVE 'Pelotas', en què interpretava el president d’un modest club de futbol d’un barri obrer. El seu últim treball a televisió va ser a 'Carlos, Rey Emperador'. En cine, la seva última pel·lícula la va fer a les ordres de David Trueba a 'Vivir es fácil con los ojos cerrados' (2013). El cos de l’actor serà incinerat avui a Galapagar (Madrid).
Carlos Iglesias, que va interpretar Benito, la inseparable parella de Manolo a 'Manos a la obra', va assegurar que aquells van ser «els anys més feliços» de la seva vida professional, i va destacar l’«increïble» ambient que es vivia en el rodatge. «Va ser un company excel·lent, molt generós i amb qui mai vaig tenir cap problema, ni aquelles coses tan comunes que es donen en la professió, com la gelosia», va declarar.
Iglesias va revelar, a més, que estava escrivint una obra de teatre per protagonitzar-la amb Ángel de Andrés: «Li feia molta il·lusió que estiguéssim junts i m’estava esforçant a escriure-la. Li trucava i li feia consultes, no sabíem si finalment la faríem, però estàvem fent això ara», va explicar. «Ell era molt jove i ens quedaven moltes coses per explicar-nos i fer junts».