L'estiu del 2003, EL PERIÓDICO va citar Carles Flavià i Pepe Rubianes en una terrassa de la Barceloneta per fer una entrevista a dues bandes. Aquest era, almenys, el pla dels redactors, Eloy Carrasco i Julián García, perquè, al cap i a la fi, com ells mateixos explicaven, el guió de l'entrevista es va quedar en una paperera i el que va sortir publicat va ser una conversa entre dos amics sobre l'humà i el diví (i això és literal): els afectes, les dones, Barcelona, la nit, els conflictes geopolítics, la salut... Res s'escapava de la mirada burleta i tendra d'aquests dos companys del bàndol del riure i les causes bones, ja desapareguts. El resultat va ser un document d'una gràcia i una fondària irrepetibles; la vida a l'hora del vermut.