A la fotografia escollida per a la portada d’'Off the wall' (1979), Michael Jackson posa contra una paret de totxo amb un esmòquing negre, uns enlluernadors mitjons blancs (aquests no apareixien a la coberta original, però sí en reedicions posteriors) i un somriure confiat que no trigaria gaire a extingir-se per sempre. Sembla un jove ple d’entusiasme i seguretat preparant-se per assistir a un ball de graduació especialment prometedor. Aquell Michael de 20 anys ja feia més d’una dècada que estava sota els focus (des que a mitjans dels anys 60 va destacar com un adorable nen de facultats sobrenaturals al capdavant dels Jackson 5), però tot en aquella imatge de portada anunciava la seva determinació de fer el salt definitiu, alliberar-se de tuteles i establir-se com una respectable estrella de pop adult. 'Off the wall' era el vehicle escollit per a aquell viatge. Avui són legió els que el consideren el millor disc de la seva carrera.

    Aquesta és, per descomptat, una opinió controvertida. Al capdavall, després d’'Off the wall' va arribar 'Thriller' (1982), l’àlbum amb les vendes més grans de tots els temps (65 milions de còpies despatxades), un monstre amb una importància històrica que és impossible obviar. Però, com observa el músic i lúcid analista pop Bob Stanley, mentre a 'Off the wall' Jackson projectava la imatge d’un noi relaxat que ha sabut desentranyar les claus del món de l’espectacle, 'Thriller es presentava' «com un mostrari de totes les pors imaginables» (a la violència de les bandes, a la paternitat, a la mort…, a la vida adulta en definitiva). I és per això, i per tot el carrusel de paranoies, extravagàncies i desgràcies que va seguir a l’èxit còsmic de 'Thriller', que molts fans prefereixen avui recordar el cantant com aquella superestrella en potència de 1979.

CRÒNICA D’UNA TRANSFORMACIÓ

Per contribuir a fixar aquell record, el 26 de febrer surt a la venda una reedició d’'Off the wall' en què l’àlbum original va acompanyat d’un documental dirigit per Spike Lee que relata la transformació del nen prodigi de la factoria Motown en seriós aspirant al tron del pop i analitza la importància que el disc va tenir en l’escena musical de l’època i, especialment, en la cultura afroamericana. Per a això, Spike Lee se serveix d’abundants imatges d’arxiu i d’entrevistes amb una llarga nòmina de figures (des de Stevie Wonder fins a John Legend i Kobe Bryant) que o bé van participar en la creació d’'Off the wall' o bé van quedar decisivament marcades per la seva influència.

  En els minuts inicials de la pel·lícula, titulada 'Michael Jackson’s Journey from Motown to ‘Off the wall’, Lee inclou unes imatges d’un concert dels Jacksons (ja sense el numeral) de finals dels anys 70 en què Michael, en to jocós, es resisteix a cantar un 'medley' d’èxits de l’etapa Motown al·legant que «són vells». L’escena il·lustra perfectament la voluntat del cantant de deixar enrere el passat i començar a jugar a un joc nou i segons les seves pròpies regles. Durant aquella mateixa gira, el 1979, Jackson va redactar una llista dels propòsits artístics que havien de guiar la seva carrera en solitari. La nota manuscrita revela un increïble do profètic: «Vull un nou personatge, una nova imatge, ser una persona totalment diferent… Ser un actor, cantant i ballarí nou i increïble que commogui el món…».

    En aquell ambiciós afany va comptar amb la col·laboració del productor Quincy Jones, a qui havia conegut durant les sessions de gravació de 'The Wiz', la versió cinematogràfica del musical basat en 'El màgic d’Oz', en què Michael va interpretar l’Espantaocells. Junts van donar a llum una heterogènia col·lecció de cançons que van dinamitar la paret que separava la música disco i el r&b del pop 'mainstream', van trencar el sostre de vendes dels artistes negres i es van convertir en motiu d’orgull i en font d’inspiració per a tota una comunitat que batallava per l’acceptació social. Sorprenentment, l’àlbum va obtenir només un premi Grammy en una categoria menor (millor interpretació masculina de r&b per l’imbatible himne trencapistes 'Don’t stop ‘til you get enough'), i Jackson, decebut, es va prometre a si mateix que el seu següent disc seria tractat amb més consideració. Es començava a forjar la llegenda de 'Thriller'.