El TGV de dos pisos surt de l'estació de Sants amb un grup de ponents de la segona ronda del Col·loqui Internacional Barcelona-París, dedicat a les transferències intel·lectuals i les relacions literàries entre aquestes dues capitals culturals, del 1875 al 1975. La trobada, organitzada per la Universitat de Barcelona (UB), la Sorbona i el Muhba, que va tenir una primera part a Barcelona al maig, s'ha acabat amb tres dies de conferències a París aquesta setmana i s'espera que es plasmi en un llibre monumental i de referència amb les 50 ponències sobre la relació cultural entre Barcelona i París (bé, especialment sobre com París va ser el far intel·lectual de Barcelona).

Cortesia de Renfe i la SNCF al marge, que el congrés comenci al tren no és casualitat, explica el seu coordinador, i boig dels trens, Antoni Martí Monterde. El viatge s'obre amb un quadernet amb el primer capítol de Sobre París i França de Josep Pla, en el qual narra el seu viatge el 1920. Un viatge carregat de sentit. No només per a Pla. Eugeni Xammar també va escriure: «De la Barcelona moderna (...) el que més m'agrada és l'Estació de França, gràcies a la qual, després d'un bany de barcelonisme, un podria  presentar-s'hi qualsevol dia a les tres de la tarda i agafar un tren que en 18 hores us portarà a París».

L'estació de França, amb la possibilitat de fer un pas, pujar a un tren i, un cop travessat el portal ferroviari, baixar a l'estació d'Orsay, era per a aquells barcelonins que llegien llibres i premsa francesa i per als quals l'estada a París era un pas obligat en la seva formació, el cordó umbilical que els unia a «França i a la seva idea de civilització», «una connexió palpable, una sensació de connexió europea», explica Martí Monterde. Una experiència de viatge important que no tenia res a veure amb el que portava a Madrid i començava a l'humil baixador del passeig de Gràcia.

Avui dia, l'estació de França llangueix i no porta cap a França. I va ser un museu el que va allotjar a Barcelona el col·loqui per recordar aquesta relació.