És gairebé admirable la barra amb què aquesta pel·lícula copia l'exitosa fórmula de Mamma mia (2008): una illa assolellada, un amor d'estiu i una selecció d'himnes terriblement interpretats, en aquest cas una col·lecció de greatest hits dels anys 80. Aquí el conjunt es presenta amanit a base de diàlegs atroços, personatges dotats del carisma d'un escuradents i bons sentiments tan autèntics com els palets de cranc. Llevat que sigueu dels que s'ho passen bé en un bar de karaoke contemplant com un grapat de cançons icòniques són destrossades, ja podeu donar-la per vista. N. S.
Max & Dania