Astèrix: la residència dels déus trasllada al cinema d'animació l'àlbum número 17 de les aventures d'Astèrix i Obèlix, publicat el 1971 i centrat en el nou pla de Juli Cèsar per sotmetre els irreductibles i famosos gals. Com que les seves legions no aconsegueixen vèncer-los mai, decideix construir prop del poble gal un complex residencial d'innegable confort amb el qual espera seduir-los. No cal dir que aquest maquiavèl·lic i capitalista pla se n'anirà en orris gràcies, entre altres coses, a la cèlebre poció màgica, encara que durant uns quants minuts de metratge els gals es veuran desproveïts del seu preuat tresor.
El film versiona molt fidelment el còmic original de Goscinny i Uderzo, sobretot en la seva primera part: els esclaus romans que arrenquen els arbres de nit i Astèrix i Obèlix que els regeneren durant el dia mitjançant unes avellanes màgiques; la família romana a la qual li toca una plaça a la residència durant un sorteig celebrat en ple circ romà. Hi falten alguns detalls inventius del tebeo (l'arquitecte de la residència va inventar també el drive-in al circ) i la segona part s'allarga amb detalls que no estan presents en el còmic, però en general l'adaptació no traeix en absolut l'esperit original. I tenint en compte les trencadisses que tenen lloc amb els films d'imatge real protagonitzats per Gerard Depardieu i Christian Clavier, l'elecció de l'animació digital resulta menys molesta. Q. C.
Louis Clichy