D'adolescent va ser el noi del pòster juntamenta amb els seus companys de Take That, després va presumir de llibertat i fama feta a si mateix, i ara, als 41, Robbie Williams ja comença a assemblar-se a un clàssic pop que es llepa mirant enrere i revivint els seus èxits. Cançons que evoquen emocions en fans com els que ahir a la nit van omplir el Palau Sant Jordi, en el seu retorn a Barcelona després d'11 anys.
Música i, també, una actitud que segueix fent del britànic una mena d'etern gamberret del mainstream, com si no arribés a prendre's el seu personatge gaire seriosament. El pop, a les seves mans, pot convertir-se en swing o folk, i barrejar tocs crooners i versions de Queen, perquè és ell qui converteix aquell material en una esplendorosa joguina cara. Ahir a la nit, va barrejar tots els seus registres coneguts i per conèixer, incloent-hi acudits i coquetejos amb les fans, si bé la base la va posar la seva col·lecció de hits pop, alguns amb fibra rockera, com aquell Let me entertain you que dóna títol a la gira i que sembla una (bona) cançó de The Who el 1972. Va obrir el concert a tot drap amb aquest tema, amb unes banyes demoníaques com les que va lluir fa 20 anys en una gira de Take That. I d'aquí a Rock dj, carn de videoclip, i a una catarsi rockera amb We will rock you, dels seus estimats Queen, fosa amb I love rock'n'roll, de Joan Jett.
Benvinguda d'impacte, sustentada per una banda amb metalls i un cos de coristes en primer terme. Versió de Royals, de la neozelandesa Lorde, i un The road to Mandalay amb fibra acústica i les noies sueques de Baskery, les teloneres. I un Robbie ja més relaxat, cosa que vol dir que podia ajupir-se per besar una fan («bésame mucho, you too») i ballar a la seva més aviat destralera manera mentre jugava a ser crooner a Minnie the moucher i Swing supreme. Vam entrar en un tram una mica boig del concert, amb un Ignition, de R. Kelly, a cappella, el toc doo-wop de Shout, de The Isley Brothers, i un Better man que va afrontar amb la guitarra acústica. Sorpresa: a l'hora de la tornada va aparèixer el seu pare, sí, el senyor Peter Williams, per cantar-la amb posat de galant madur de Las Vegas (o, millor, Atlantic City). Gestos d'orgull: «He's my dad! .
TORNADES PRESTADES / El guió va recuperar certa ortodòxia pop amb Let love be your energy (inesperada: dimecres no la va interpretar a Madrid), que va fondre amb la tornada de Hey, Jude dels Beatles, d'igual manera que Come undone va conduir a un fragment de I still haven't found what I'm looking for, d'U2. El cantant, amb faldilla (que va aixecar en algun moment), formulant un «moment George Michael», va dir, amb una fugaç cita a Freedom, i pujant a escena una fan, Mónica, com a partenaire eròticofestiva de Candy.
Un Williams seriós i una mica melancòlic va brillar a No regrets i en un Feel que va conduir a la traca final amb Millennium, Kids (amb empelts de Led Zeppelin i AC/DC) i, als bisos, tot un Bohemian rhapsody, de Queen, al complet (i certes dificultats vocals), i Angels. Espectacle, brillantors pop i uns tocs de rock'n'roll a mida. Robbie ha tornat.