La notícia la va donar el seu amic de l'ànima Pablo Carbonell poc després de les nou del matí a través de Twitter -«M'acaben d'anunciar que Pedro Reyes, el meu company i amic, ha mort aquesta nit. Era un gran còmic i una bona persona. Descansa en pau»- i la pena es va instal·lar a l'instant entre els seus companys en el difícil art de fer riure i entre els seguidors del seu humor absurd. Pedro Reyes havia mort de matinada a casa seva, a Massarrojos, València, segons sembla d'un infart. La mort el va sorprendre quan es preparava per viatjar, el mateix matí, a Màlaga per interpretar Taxi -dirigida per Josema Yuste-, l'obra teatral amb què estava de gira.
De Huelva d'adopció -a Huelva va viure la infància i adolescència, tot i que havia nascut a Tànger (Marroc)-, el còmic hauria complert el 8 de maig 54 anys. A Huelva precisament va ser on es va iniciar en el teatre, creant el 1977 el grup Centuria amb els seus amics amb inquietuds artístiques, entre els quals hi havia Pablo Carbonell. Van començar «sense diners ni roba» a fer teatre al carrer per buscar-se «la vida». Amb Carbonell, va marxar després a Sevilla, on tots dos van crear el duo Pedro y Pablo, i el 1982 van emprendre rumb a Madrid a provar sort. «Li dec moltíssimes rialles», es va sincerar ahir el líder de Toreros Muertos, que va reconèixer amb emoció que «sense el mirall de Pedro» ell mai s'hauria «llançat» a l'ofici d'actor.
A Pedro Reyes li va arribar la popularitat amb la televisió, gràcies al programa No te rías que es peor, que va emetre TVE entre el 1990 i el 1995. La fama televisiva li va obrir llavors les portes del cine i el teatre. Després van arribar també altres espais de televisió, com La bola de cristal, Pero esto qué es, Uno para todas o Maquinavaja, en què es va anar consolidant com un mestre de l'humor surrealista. Era capaç d'arrencar la riallada del teleespectador amb les seves pronunciacions enrevessades i incomprensibles i els seus gestos còmics.
Va rodar amb directors de renom, com Fernando Trueba, a les ordres del qual va participar en El año de las luces -guanyadora d'un Ós de plata a Berlín-, José Luis García Sánchez, Antonio Mercero i l'italià Marco Ferreri. Però mai va abandonar el teatre, la seva gran passió. «La faceta teatral sempre m'ha atret, però tinc magnetisme i m'atrau tot, cine, teatre, televisió...», reconeixia fa poc.
Efectivament, Pedro Reyes va desplegar una gran activitat creativa en diferents fronts. Va ser humorista, escriptor, actor, monologuista, director, múltiples facetes que revelaven la seva personalitat inquieta.
Últimament havia estrenat dues obres de teatre, Las hermanas Wuachosky i Sapore di amore. I en televisió, havia participat a El club del chiste i El club de la comedia. Deixa a mitges la preparació d'un llargmetratge, un projecte que l'il·lusionava molt.
Missatges tristos
Les xarxes socials es van omplir durant tot el dia de tristos missatges lamentant la mort del còmic, de famosos i seguidors. El hashtag #PedroReyes es va convertir en trending topic durant hores. Antonio Banderas va dir que sentia la pèrdua «enormement». El cuiner Alberto Chicote va escriure: «Tantes vegades m'has fet sortir el somriure d'on no n'hi havia que avui t'has emportat amb tu els somriures que hi podria haver». El també humorista Berto Romero va agrair a Reyes la seva «bogeria», i el músic i cantant d'Hombres G, David Summers, es va mostrar «destrossat per la pèrdua d'un amic». «Encara no m'ho crec, me n'acabo d'assabentar. Descansa en pau, geni. Mai t'oblidarem», va deixar escrit a la xarxa. «Bon viatge, amic Pedro Reyes», va desitjar el cantant Dani Martín, mentre que per al dirigent socialista Eduardo Madina «se n'ha anat un dels grans».