Carles Miralles, poeta, filòleg i un dels grans hel·lenistes catalans, ha mort avui als 70 anys a Barcelona, la ciutat on va néixer, després d'haver sofert un ictus poc abans de l'estiu passat coincidint amb la seva jubilació a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser vicerector entre el 1981 i el 1986. Posteriorment, aquest catedràtic de Filologia Grega va ser secretari general de l'Institut d’Estudis Catalans (IEC) entre els anys 1998 i 2000 i membre de la secció filològica.
Deu poemaris componen la seva obra, en què destaquen els volums 'On m'he fet home' (premi Salvat-Papasseit, 1967), 'La mà de l'arquer' (Premi Nacional de Literatura Catalana de poesia, 1992) i 'L'ombra dels dies vermella' (Premi de la Crítica Catalana, 2010). També és destacable el seu treball com a crític de poetes catalans com Verdaguer, Riba, Salvat-Papasseit, Foix i Espriu.
El mes de setembre passat, l'hel·lenista va rebre un homenatge a la UB, on va fer gala del seu sentit de l'humor, malgrat que va haver d'assistir a l'acte en cadira de rodes. Va improvisar el seu discurs, i va assenyalar amb ironia que el que tenia pensat dir ho tenien els assistents als seus seients, uns papers en què únicament es podia llegir una paraula llatina, ictus.