No s'ha de deixar que s'imposi el desànim. Els llibres cada vegada són més necessaris en aquest panorama culturicida i descoratjador que ens envolta. No obstant, hi ha dades optimistes; les editorials, especialment les minúscules i independents, han crescut exponencialment en els últims anys, però... l'ajust del cinturó a la indústria, un 35% inferior als anys de normalitat pel que fa a nombre de títols -sense entrar en altres fondàries- planteja una política editorial de resistència. Així que, ara més que mai, la pilota està en el terreny de les propostes que els editors preparen per al nou any. Avís: si tot depengués de la seva bondat no caldria preocupar-se, perquè no poden ser més estimulants.

PER A TOTS ELS GUSTOS

El llibre 'caòtic' d'Albert Espinosa

El pròxim Sant Jordi vindrà amb les expectactives comercials altes. Hi haurà nou llibre d'Albert Espinosa, El món blau. Estima el teu caos (Rosa dels vents / Grijalbo ), una altra de les seves històries d'autosuperació i traumes juvenils. Tres valors segurs a la llibreria portaran novetat sota el braç. Com Arturo Pérez Reverte (que arribarà amb Alfaguara amb una aventura llibresca al París previ a la revolució francesa), María Dueñas (amb novel·la d'indians al segle XIX a Columna / Temas de Hoy) i Martí Gironell (Ediciones B). També s'especula que, aquesta vegada sí, serà finalment l'any en què Carlos Ruiz Zafón entregarà la quarta entrega de la seva saga llibrescofantasmagòrica. Mentre això passa, altres llibres intentaran competir pel podi dels més venuts. Com Negre i plata (62 / Salamandra), de Paolo Giordano, sobre el difícil encaix dels primers anys d'una parella; la recargolada versió de Neil Gaiman del conte de la Bella Dorment (Empúries / Salamandra) i El príncipe Lestat, d'Anne Rice (Ediciones B), que torna a les seves cròniques vampíriques. Però també El tren de los huérfanos, de Christina Baker Kline (Ediciones B), que arriba amb l'aval de comptar amb un milió de lectors als Estats Units.

TÍTOLS COSMOPOLITES

El teatre de Grossman i els marcianets d'Amis

David Grossman, el que és, sens dubte, un dels grans escriptors israelians -amb permís d'Amos Oz i d'A. B. Yehoshua-, publicarà al març Gran Cabaret (Lumen), una novel·la ferotge que recupera els records d'un vell jutge amb el seu amic, un actor de províncies. Amb La invasión de los marcianitos, de Martin Amis, Malpaso recupera un text de 1982 en què explica: a) la seva addicció als llavors incipients videojocs, i b) els inicis de la revolució tecnològica en què ara estem. Una altra novetat britànica, de la guardonada Hilary Mantel, són els contes El asesinato de Margaret Thatcher (Destino) en què s'allunya dels seus drames històrics, amb un relat inèdit per a aquesta edició. Llibre de contes també és el retorn a la ficció de Murakami. Hombres y mujeres (Tusquets) reuneix set històries d'amor i desamor i sortirà al març.

El noruec Per Olov Enquist, més conegut com a home de teatre (seva és la peça La nit de les tríbades), tindrà dos llibres importants, les seves memòries Otra vida (Destino) i el ceebrat La biblioteca del capitán Nemo (Nórdica), sobre dos nens intercanviats al néixer.

I mentre esperem The laughing monsters, la pròxima novel·la de Denis Johnson, autor de culte de la literatura nord-americana, serà bo recuperar Sueños de trenes (Random House), nouvelle continguda i txekhoviana sobre les penúries d'un jornaler a principis del segle XX.

EN CATALÀ

El pòstum de Barril i el retorn de Cabré

L'infatigable Joan Barril no podia acomiadar-se sense deixar els deures fets. El seu nou llibre, lamentablement pòstum, La dona immòbil (Proa / Destino), apareixerà al febrer. Però possiblement el text més esperat de les lletres catalanes és Les incerteses (Proa / Destino), de Jaume Cabré, un assaig reflexiu sobre la creació literària amb què trenca el seu llarg silenci després de l'èxit internacional de Jo confesso. Un dinar un dia qualsevol (Columna) és un altre vitriòlic retrat de la societat valenciana com només sap fer-ne Ferran Torrent. Sense oblidar Ramon Erra, que publicarà Far West Gitano (Empúries), el mallorquí Sebastià Alzamora, amb una novel·la d'aventures de substrat feminista, La malcontenta (Proa), i Guillem Frontera, amb Sicília sense mort (Club editor).

EN CASTELLÀ

La campanada de Milena Busquets

La passada Fira de Frankfurt, Milena Busquets, filla d'Esther Tusquets, va sorprendre tothom quan la seva novel·la encara inèdita També això passarà (Amsterdam / Anagrama) es va convertir en una de les més cobejades peces de caça major de la trobada. Caldrà estar atents. I a Anagrama apareixerà al febrer Blitz, la nova novel·la de David Trueba.

Dos exquisits com són Rafael Argullol i Félix de Azúa mostren els seus textos a cavall entre la creació estètica i la filosofia. El primer amb La razón del mal (Acantilado), un text que va guanyar el Nadal el 1993, i el segon per partida doble: Génesis (Random House) i La invención de Caín (Debate).

Tampoc s'ha d'oblidar Fernando Aramburu, que a Las letras entornadas (Tusquets) barreja textos autobiogràfics i reflexió literària o la nouvelle El día señalado (Nórdica, a l'abril), d'Enrique Vila-Matas.

AMB UN ALTRE ACCENT

El teatre medieval de Mario Vargas Llosa

Obre el foc de les novetats llatinoamericanes Los cuentos de la peste, una personal reescriptura del clàssic Decameró, de Boccaccio. És un text destinat al teatre d'un Mario Vargas Llosa que cada vegada està més entestat a triomfar als escenaris. El mateix autor interpretarà l'obra a Madrid a finals d'aquest mes de gener amb els ja habituals Aitana Sánchez Gijón, com a actriu, i Joan Ollé en la direcció.

Veterans com l'argentí Ricardo Piglia (Antología personal, Anagrama), el colombià Héctor Aguilar Faciolince (La oculta, Alfaguara) i el cubà Leonardo Padura (Aquello estaba deseando ocurrir, Tusquets) competiran a les llibreries amb els més joves, com l'argentina Samantha Schweblin, en la seva primera incursió en la novel·la (Distancia de rescate, Random House), i la peruana Gabriela Wiener, que a Llamada perdida (Malpaso) reuneix les seves afilades cròniques.

NEGRA I CRIMINAL

Torna Rowling sota la disfressa de Galbraith

La collita criminal no pot ser més suculenta. Precedida de bones crítiques, El cuc de seda (Proa / Salamandra), la segona incursió policíaca adulta de J. K. Rowling sota el pseudònim de Robert Galbraith, és una forta crítica a l'intromissió de la premsa en la vida privada dels ciutadans. Altres grans dames de la ficció criminal tindran novetat, com Alicia Giménez Bartlett (Crímenes que no olvidaré, Destino), Sue Grafton i el seu alfabet (W de Whisky, Tusquets) i Anne Perry (Medianoche en Marble Arch, Ediciones B), en una altra de les seves intrigues victorianes.

El ferotge James Ellroy torna a Los Angeles a Perfidia (Random House) per recrear l'escalada de rancor envers els japonesos en la fase prèvia a Pearl Harbor.

I pel que fa a les ficcions europees, destaquen alguns autors amb tant de predicament com Andrea Camilleri amb el doble Un bri de llum (62 / Salamandra) i La banda de los Sacco (Destino); Maurizio de Giovanni (Y todo a media luz, Lumen); Jo Nesbo (El murciélago, Reservoir Books); Arnaldur Indridason (Hipotèrmia, La Magrana / RBA) i, sobretot, l'altre jo de John Banville, Benjamin Black, que presentarà Órdenes sagradas a Alfaguara. Aquest segell està disposat a demostrar que la novel·la negra polonesa també té alguna cosa a dir amb el seu últim descobriment, Zygmunt Miloszewski i el seu llibre El caso Telak.

RESCATS I RARESES

Una nova vida per a un llibre cremat

Hermanos de sangre. Una novela berlinesa d'Ernst Haffner (Seix Barral) va ser publicada als anys 30 durant l'ascens nazi al poder i ràpidament va ser inclosa a la llista de llibres indesitjables i cremada a la pira. Vuitanta anys més tard, la seva reedició ha estat un fenomen a Alemanya.

I per a història editorial curiosa, la de la colombiana Emma Reyes (Bogotà, 1919 -Bordeus, 2003), que es va dedicar a explicar la seva infància a través de 23 cartes a un amic. Memoria por correspondencia (Asteroide) ve beneïda per García Márquez.

I els bons lectors no poden ignorar els Cuentos completos d'aquest mestre àcid de l'humor que va ser Kingsley Amis (Impedimenta) ni Golowin, de Jakob Wasermann (Navona). I en el terreny local no s'ha d'oblidar la recuperació que Club Editor farà d'Un film, 3000 metres, de Victor Català.

ASSAJOS

Naomi Klein advoca per la sostenibilitat

En Això ho canvia tot. El capitalisme contra el clima (Empúries / Paidós), la lúcida periodista Naomi Klein sosté que el conflicte més gran s'entaula entre el capitalisme i l'equilibri natural del nostre planeta. També seran molt interessants, sens dubte, Hacia el infinito, les memòries de l'esposa de Stephen Hawking (Lumen), i, en un estil dialmetralment diferent, Una historia natural de la curiosidad, del sempre brillant Alberto Manguel (Alianza).